L'Andorra de 'El Foraster'

No sé de qui va ser la idea de fer pujar el programa El Foraster al Principat d’Andorra. Si va ser una proposta dels responsables del programa o bé des d’Andorra se li va fer algun suggeriment de pujar. Seria bo i saludable saber qui va donar el vistiplau i si, com podem imaginar, des del ministeri de Turisme hi han tingut alguna cosa a veure. Dic que seria saludable saber qui des d’Andor­ra va donar via verda al Foraster, per tal que en un futur s’ho pensi bé abans de voler vendre el país de la manera tan barroera com dimecres vam poder veure a la televisió catalana. No podem dir una altra cosa del fil argumental, i això tot i sabent que es tracta d’un programa per fer riure i on la riota s’infla en bona part amb l’ajut d’acudits dels anomenats verds, que tot i tenir algun d’ells gràcia, la majoria són una poca-soltada. Així que en seure davant del televisor, teníem el dubte de veure qui sortiria al programa El Foraster, dedicat de forma especial, no a un poble en concret, sinó al conjunt d’Andorra com a país. I havent escoltada la propaganda: “El Foraster visita l’Andor­ra menys coneguda”, encara ens picava més la curiositat per veure com se les empescaria el conductor del programa per escodrinyar “l’Andorra menys coneguda”, que tots sabem que vol dir la que hi ha i podem veure més enllà de l’activitat comercial del sucre i del whisky, com ho és l’Andorra feta d’un patrimoni cultural romànic, l’Andorra tota muntanya pirinenca i l’Andorra que obre els ulls i escolta el batec del món per compassar-hi sense perdre el seu propi tarannà. En acabar el programa, la propaganda prèvia ens ressonava al cap: “l’Andorra menys coneguda”, i tant vatua listo!!!, i després de l’emissió de El Foraster, encara menys coneguda, puig l’oportunitat de fer-la visible va ser desaprofitada. I tal dia farà l’any.

Que el programa El Foraster va punxar, va ser molt fluix a Andorra, em sembla un fet evident. Voler-se cruspir en 48 hores el país sencer, amb el propòsit de resseguir totes les parròquies (per cert, la Massana i Escaldes-Engordany no hi van sortir), li va fer perdre el toc casolà, més apamat, que hauria tingut si hagués estat només un poble el visitat. Em valc, per doldre’m, d’una opinió anònima escrita en la notícia Fer l’Andorrà a la televisió, del Diari d’Andorra d’ahir divendres: “Posats a fer crítica, el programa El Foraster m’agrada molt, així com el seu presentador, el Quim, ara bé, no sé quin era l’objectiu de mostrar quina Andorra. Però crec que al reportatge li sobraven minuts d’horticultura amb la Roser i minuts de baixada amb Tobotronc; per contra, li faltaven minuts per contemplar el bell romànic que tenim, faltaven minuts per relaxar-se a les aigües termals d’Escaldes-Engordany i minuts per passejar-se per l’ahir de la vasta cultura museística (Areny Plandolit, per exemple). En fi, una altra vegada des de Turisme haurien de fer més èmfasi en aquests aspectes.”

La manera de fer la tria de qui surt al programa El Foraster, encara que sembli que tot és casual i que els germans Gil i Jaume Riba pujaven cap a Sorteny i se’ls va trobar, com tots els altres protagonistes, comença setmanes enrere, quan es demana a l’ajuntament del poble a visitar (en aquest cas suposem que al ministeri de Turisme), quins són els aspectes més singulars i característics de la trobada. La resposta dels tècnics i treballadors dels ajuntaments, veuríeu que és un llistat amb allò que realment val la pena del poble, allò que la gent s’estima i té en valor. Coses i gent que la majoria de les vegades des de El Foraster se les passen per l’enforcadura, amb la qual cosa provoquen més d’una decepció, cabrejada i vergonya. En el cas del programa dedicat a Andorra, i per sorpresa de tots, a la duana espanyola “de pujada”, el regust que ha deixat, no és pas dels bons, més aviat el contrari.