El futur de l'esquí, un dels pilars de la nostra economia

Les informacions sobre el conflicte entre les societats Ensisa i Saetde que les darreres setmanes han publicat els mitjans de comunicació ens han causat preocupació i tristor. No diem res de nou si recordem que quan com a cònsols de la Massana i Ordino vam tenir l’honor de presidir Ski Andorra situacions similars a aquestes ja es produïen. Afortunadament sovint es trobava la solució gràcies a la voluntat de totes les parts de parlar per cercar acords satisfactoris per a les diferents societats i sobretot per al sector de l’esquí al nostre país.

Tenim el ferm convenciment que Ski Andorra és i ha de seguir sent la referència de les estacions i camps de neu del país. Una entitat on conflueixin l’interès públic i privat, on es treballi en equip, amb voluntat constructiva i on es faciliti la cerca de solucions en benefici de totes les estacions i, en el seu conjunt, el sector de l’esquí. Davant de conflictes i problemes és necessari buscar solucions i no paralitzar ni penalitzar l’activitat. Cal fer prevaldre el diàleg sincer, constructiu i responsable.

En el cas que la situació de la marca Grandvalira no pugui ser reconduïda, proposem atorgar major visibilitat a la marca Ski Andorra. En la nostra modesta opinió, la imatge d’Ski Andorra pot ser una bona solució si totes les parts estan disposades a participar-hi. Cal que tots els actors implicats hi estiguin d’acord i, si és així, s’estableixi un full de ruta per assolir els objectius desitjats.

El punt de partida d’aquest procés hauria de passar perquè les dues societats que conformen la marca Grandvalira arribessin a una entesa transitòria per mantenir la imatge actual mentre, en paral·lel, es desenvolupa el projecte Ski Andorra. Seguidament caldria estudiar i preparar el canvi de marca amb el suport de les administracions públiques, especialment el Govern. A partir d’aquí caldria crear el forfet Ski Andorra i fixar el seu repartiment amb les fórmules escaients, sense excloure la possibilitat que a més cada estació disposés del seu forfet propi. Tot plegat amb una política de comunicació i màrqueting en consonància, amb formació continuada del personal tant en temes de seguretat com d’operativa, i fent que Ski Andorra tingués la responsabilitat de vetllar perquè totes les estacions, evidentment amb la seva pròpia autonomia financera, milloressin resultats any rere any.

Amb la creació de Grandvalira i Vallnord es va fer un pas important. Ara, davant el conflicte i la incertesa actuals, pensem que ha arribat el moment de fer el pas definitiu. Tenim l’oportunitat d’avançar en el camí amb un pas de gegant gràcies a la marca Ski Andorra.

Finalment, i pel que fa a la plataforma de Soldeu, creiem que no era necessari fer una declaració d’interès general, doncs ja des de l’any 1960 l’esquí és declarat esport nacional pel Consell General. Quan es van fer els dos ponts per comunicar el poble de Soldeu amb les pistes, quan es va modificar la línia d’alta tensió, quan es van condicionar les pistes de descens i eslàlom per al Campionat del Món, quan es va construir el Funicamp o quan es van fer els camps de neu de la Massana i Ordino, entre altres exemples, no es va fer cap declaració d’interès general. Si el projecte compleix la normativa ha de tirar endavant, totes les parts han de posar-hi seny i fer valer l’interès del país en comptes de culpar-se els uns als altres. Cal anar endavant, sobretot tenint en compte que el projecte és bo per al país i, a més, compta amb finançament privat. Quan les persones parlen s’entenen. És essencial que hi hagi diàleg i es trobin les solucions per evitar malmetre un dels pocs pilars sòlids que li queden a la nostra economia.