La tribuna
Beneficis sense retorn a l'empleat
Els indicadors van millorant mes a mes, però al mateix temps al carrer la sensació és que a banda d’haver posat fi a l’atur els treballadors no estan recuperant poder adquisitiu
La millora de l’economia es va començar a notar amb certa intensitat durant el segon semestre de l’any passat. Mes a mes es va notant que el mercat laboral creix i no paren d’augmentar les ofertes de feina. Encara que hi ha unes 400 persones sense treball es tracta d’un índex d’atur tècnic perquè el nombre de places ofertes multiplica per diverses vegades la gent aturada. En tot territori existeix un percentatge d’atur. A Andorra actualment estaria situat prop de l’1% del nombre d’assalariats i si comptem els empleats per compte propi encara és més petit. La millora de l’economia amb l’ampliació de la mà d’obra és així innegable. El màxim d’assalariats històric es va assolir el gener del 2007, amb 44.855, segons les dades de la CASS. Les puntes més enfonsades van estar per sobre dels 33.000 (2012), però tenint en compte que era en temporada baixa. Les xifres d’enguany ballen entre els 38.000 i els 39.000 segons els mesos. El creixement és relativament lent, però constant.
L’economia sembla que s’estigui despertant, però encara li costa treure’s la son de sobre. La banca, amb una reducció d’activitat, no tira del carro i és un sector vital que suposa aproximadament el 20% del PIB. Hoteleria, especialment, i comerç són els grups econòmics que més ajuden. La construcció ha sortit de l’estat de coma en què s’ha passat vuit anys, però encara està a l’UVI, amb xifres d’activitat força reduïdes.
La immensa majoria dels empleats no han notat gaire el suposat inici de canvi de cicle. Quan van arribar les vaques magres els assalariats de la privada van deixar bous i esquelles: tretzena paga, hores extra, sovint una part del salari... I no ho han recuperat. És una situació perillosa perquè fa la sensació que l’empresariat està aprofitant per establir nous paradigmes basats en les situacions excepcionals i temporals que s’entenia que s’havien d’aplicar per ajudar l’empresa en moments delicats. Els beneficis que segons les dades van pujant no es traslladen en cap part, generalitzant, a l’empleat. Es creen noves feines amb un salari de sortida força baix majoritàriament, perquè aquest també ha estat un efecte de la crisi que s’ha mantingut. La classe mitjana ha passat a estar més a prop econòmicament de la gent amb pocs recursos i s’ha allunyat molt més de la classe benestant. El calendari va passant i la reversió de millora envers els empleats no arriba mai.