Tornem-hi amb l'avinguda Meritxell

El comú d’Andorra la Vella llança un nou projecte de reformes a l’avinguda Meritxell amb limitació del trànsit, amb tota una declaració de principis de la cònsol Marsol. Es tracta de “fer una ciutat on els cotxes es trobin incòmodes”. Qui diu cotxes, tan superabundants, diu conductors i passatgers, del país i visitants. Com si ja no ho estiguessin prou, d’incòmodes.

El que recull el Diari del projecte planteja un seguit de dubtes, incògnites i suspicàcies, sobretot si recordem el precedent de la planificació del despatx d’arquitectes Miralles-Tagliabue amb les malaguanyades baluernes incloses.

Pel que es diu, s’establirà un únic sentit de circulació rodada, amb l’afegit del tancament absolut per als vehicles en dies puntuals de màxima afluència de turistes. Les proves anteriors i recents de limitacions a la principal artèria de la capital, pel que es recorda, no van donar resultats gaire positius ni, encara menys, brillants.

A diferència de Vivand, les rutes alternatives en aquest cas no són tan properes, ni tan fàcils: el nou pas pel darrere de l’hospital, per dalt, o la carretera de l’Obac, per sota, aquesta amb més capacitat i menys complicacions d’accés que Prat de la Creu.

Durant les obres, que es programaran per als trimestres de la primavera i la tardor de l’any vinent –temporada baixa, encara rai– la mateixa Marsol reconeix que “seran uns mesos difícils, de pols i de sorolls”. Per a obtenir resultats desitjables sempre cal cert nivell temporal d’incomoditats. Els dubtes que s’aixequen són, però, sobre els resultats d’una nova ampliació de voreres, en si mateixa positiva si no comporta efectes col·laterals penosos.

Una de les afirmacions de la màxima autoritat comunal que pot sobtar més el lector és que “ciutadans, comerciants i turistes ho han acceptat perfectament”. Potser l’afirmació rotunda queda explicada i rebaixada més endavant, quan s’especifiquen els col·lectius consultats: l’Associació de Comerciants i Propietaris de l’Avinguda, la Cambra de Comerç, persones amb mobilitat reduïda i els agents de circulació. Aquests es consideren tots els ciutadans? No falta una enquesta, amb fiabilitat demoscòpica pel volum d’entrevistes? Amb el factor capitalitat, esgrimit per a d’altres afers, no haurien de tenir també veu els ciutadans de la resta del país, que un dia sí i l’altre també, hi baixen o hi pugen? I els turistes, ja prou despitats sovint per carrers i carreteres, què en poden dir amb prou coneixement de causa?

El problema del trànsit és endèmic, a un Estat amb més vehicles que persones censades, vies estretes perquè difícilment es poden ampliar sense atemptats greus al medi natural, o fins i tot amb més d’un excés comès ja en aquest àmbit. Els embussos d’entrada i sortida per les fronteres i, en moments puntuals, a la conurbació central de les valls, s’alleujaran o s’agreujaran amb les limitacions anunciades?

Dues de les claus per lliurar els centres urbans de vehicles motoritzats, aquí i arreu, són el transport públic col·lectiu i l’abundància d’aparcaments dissuasoris. Del primer no en cal comentar res més enllà dels horaris insuficients, les freqüències de pas incertes i els no menys incerts recorreguts de les línies i situació de les parades en funció d’obres, grues; en definitiva, talls de carrers, sense informació prèvia suficient als usuaris.

D’aparcaments, encara menys. El reconeixement general de la mancança, també, o sobretot, a Andorra la Vella, és conegut. També per part del comú.

Una de les mostres recents amb intent de correcció ha estat l’anunci de crear places per a la nova estació nacional d’autobusos. Com si no fossin perfectament previsibles des que es va planificar la instal·lació, les dificultats dels qui han de portar en cotxe –o recollir– persones properes que marxen o arriben i aplicar les solucions a l’avança. La previsió a mitjà, llarg, o fins i tot a curt termini, no sembla una de les principals virtuts d’una part, incalculable, dels nostres polítics i tècnics.

Com a una de les solucions als problemes de trànsit que es poden afegir amb les restriccions en l’avinguda Meritxell també es diu que es posaran dos ascensors més entre la part baixa i la part alta de la parròquia. Alternativa d’eficiència dubtosa. Esperem que quan arribin, si arriben, funcionin amb més sort que els panoràmics entre Prat de la Creu i la plaça del Poble, inutilitzats per mesos perquè un temporal va trencar un vidre.