Casa América: 25 anys d'una empresa comuna

Es compleixen ara vint anys des que la Casa d’Amèrica obrís les portes amb un objectiu molt clar: estrènyer els vincles entre Espanya i Amèrica. Des d’aquell simbòlic 1992, aquesta institució ha acollit les figures més senyeres de la política, la societat, l’economia, la cooperació i la cultura iberoamericanes i s’ha convertit en un pont de trobada de tots els que som i ens sentim iberoamericans de les dues ribes. Ho ha sabut fer, a més, amb governs de molt diferent signe, com a mostra que els llaços que ens uneixen són més importants que les conjuntures polítiques del dia a dia.

Com tot aniversari, també aquest es presta a fer balanç del camí recorregut. En aquests cinc lustres, les relacions entre Espanya i l’Amèrica Llatina han conegut un aprofundiment i expansió constants. I ho han fet des de la base dels valors compartits i l’interès de les nostres societats. Espanya, per exemple, ha donat suport activament als processos de consolidació democràtica a la regió, en una aposta comuna per les institucions democràtiques, l’Estat de dret i els drets humans. Així mateix, Espanya ha mostrat el seu compromís prioritari amb l’Amèrica Llatina en termes de cooperació al desenvolupament. Sincerament, crec que és una satisfacció per a tots els espanyols que aquest compromís prioritari hagi estat operatiu fins i tot en temps de restriccions pressupostàries i quan altres països han afluixat en la seva aposta per la regió. Perquè els 17.200 milions d’euros bruts compromesos en aquests anys en ajuda oficial al desenvolupament i ajuda humanitària tenen molt a veure amb el suport i l’acollida que tants països germans de la regió van brindar als espanyols quan Espanya travessava dures circumstàncies. Aquests són llaços que tampoc s’obliden.

Ara fa vint anys, la Casa d’Amèrica inaugurava la seva seu per albergar la II Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de govern. L’any passat celebràvem a Cartagena d’Índies (Colòmbia) la XXVI edició d’unes cimeres que han conegut una profunda renovació i que busquen produir cada vegada resultats més tangibles en benefici dels nostres ciutadans. Així mateix, el 1992, havia transcor­regut poc més d’un lustre des de l’ingrés d’Espanya a les comunitats europees. Des de llavors fins a l’actualitat, Espanya ha estat un valedor constant dels interessos dels països llatinoamericans en el si de la Unió, alhora que hem defensat davant la resta d’estats membres l’enfortiment de l’associació estratègica amb una de les regions del món amb les quals més valors compartim. Sempre hem volgut ser, des de la igualtat, i amb un profund respecte, facilitadors de la convergència entre les dues regions: pensem, en els últims temps, en l’èxit de les exempcions de visat que, per a diversos països del con sud, ha impulsat Espanya en el si de la UE.

Aquesta proximitat no és casual. Les nostres relacions van molt més enllà de les habituals entre les institucions públiques dels nostres països. El flux de ciutadans iberoamericans, que sortint dels seus països d’origen s’han establert en un altre país de la nostra comunitat, i sovint adquireixen la seva nacionalitat, enriqueix les nostres economies i societats i genera nous accents de la nostra llengua comuna. Les nostres empreses contribueixen a crear desenvolupament i benestar a banda i banda de l’Atlàntic amb els seus fluxos d’inversió, la seva transferència de tecnologia, creació d’ocupació i programes educatius i socials. El mateix succeeix amb les empreses multillatines que, en nombre creixent, s’instal·len a la Península Ibèrica.

En la present situació internacional d’incerteses i amenaces als valors que compartim, el molt fins ara assolit ha de servir com a base i estímul per a continuar construint una comunitat al servei del benestar dels nostres ciutadans. Aquí, Casa Amèrica ha jugat, en aquests vint anys, un paper clau per apropar a les nostres societats, per compartir projectes, per conèixer-nos millor. I en un món cada vegada més globalitzat, aquest paper –estic convençut– ha de ser més important encara en el futur.

*Mariano Rajoy Brey, President del Govern d'Espanya