El Barça, en mans d'Ernesto Valverde

Quan Luis Enrique va anunciar que no continuaria com a entrenador de l’FC Barcelona la massa de seguidors culers va començar a especular amb noms de qui podria ocupar aquest important càrrec, i el nom d’Ernesto Valverde no hi figurava. A la premsa van començar a sortir pretendents i candidats. Calia que qui agafés les regnes de l’equip tingués un perfil que respectés l’estil del Barça, que ha meravellat i meravella milions de seguidors i d’amants del bon futbol, i que també tingués mà esquerra per dominar o contemporitzar el vestidor ple d’estrelles (Messi, Neymar, Suárez...). Valverde té el repte de millorar la temporada 2016-2017 que es va acabar amb només un títol: la Copa del Rei. Per un Barça això és poca, molt poca cosa. Qui és l’actual entrenador del Barça? Aquesta és la pregunta que em faig i també el propòsit d’oferir una breu biografia als lectors del Diari d’Andorra (els lectors futbolers i del Barça, és clar). Ernesto Valverde Tejedor neix al poble extremeny de Viandar de la Vera, el 9 de febrer de l’any 1964. Té, per tant, 53 anys. Se’l coneix amb el sobrenom de Txingurri (que en basc vol dir formiga). De ben jove amb la família es trasllada a Vitòria (País Basc) i allí es va iniciar en el món del futbol a les files del Deportivo Alavés, on ja jugava d’extrem, la seva posició favorita. Posteriorment passaria al Sestao Sport Club. Fins que arriba la seva consagració definitiva quan fitxa pel club periquito, l’RCD Espanyol, de Barcelona. Era l’any 1986. Es convertiria en una peça clau dins l’equip. Durant els seus tres anys d’estada aconseguirà el tercer lloc a la lliga espanyola (temporada 1986-1987), i el seu equip seria finalista de la Copa de la UEFA del 1988 en perdre davant del conjunt alemany del Bayer Leverkusen. L’any 1988 fa un altre gran salt en fitxar pel Barça. Una etapa que duraria fins a l’any 1990 de la qual no en té massa bon record per culpa de les lesions. Valverde només va disputar vint-i-dos partits i va anotar només vuit gols. Durant aquesta curta etapa blaugrana va gua-nyar una Recopa d’Europa (1989) i la Copa del Rei l’any següent. Acaba la temporada i fa les maletes per anar a parar a l’Athletic de Bilbao. Hi va jugar sis temporades disputant en total cent setanta partits i va marcar quaranta-quatre gols. Va penjar les botes a l’RCD Mallorca. Una sola vegada va jugar amb la selecció espanyola l’octubre de l’any 1990 contra Islàndia. S’està 13 anys sense jugar però s’incorpora com a entrenador de les categories inferiors de l’Athletic Club i l’any 2003 es fa càrrec del primer equip aconseguint classificar-lo per a la copa de la UEFA. Però no hi ha bon rotllo amb la directiva i acabada la temporada 2004-2005 se’n va. S’està un any sabàtic i el 2006 s’estrena com a entrenador del seu antic club barceloní, l’RCD Espanyol, amb un principi més aviat gris però que de mica en mica va anar millorant resultats fins arribar a la final de la Copa de la UEFA, que va jugar contra un altre equip espanyol, el Sevilla FC, perdent la final a Glasgow a la tanda de penals. Deixa l’Espanyol i se’n va a l’estranger, a Grècia, on va entrenar l’Olimpiacos FC i va aconseguir el doblet: la lliga i la Copa. Malgrat tot decideix tornar a Espanya per entrenar l’equip castellonenc del Vila-real CF. Va tenir mala sort, doncs pel gener del 2010 el club, davant els mals resultats, l’acomiada. Retorna a Grècia amb l’Olimpiacos FC. I de Grècia al País Basc al davant de l’Athletic de Bilbao, amb el qual arriba a la final de la Copa del Rei davant del Barça i perd el seu equip per 3 a 1. Però l’agost del mateix any es revenja i l’Athletic guanya el Barça, a la Supercopa, amb un resultat global de 5 a 1. El 29 de maig del 2017 els culers es van assabentar que Ernesto Valverde seria el substitut de Luis Enrique. A favor seu hi juga el seu caràcter tranquil, que els equips que ha entrenat han practicat un bon futbol, potser un pèl agressiu, però d’atac constant. El Barça quan s’ha enfrontat amb els equips que entrenava s’ha hagut de jugar amb molta intensitat. Ara Valverde té una plantilla molt superior a les que ha tingut fins ara i cal esperar que la seva mà esquerra faci que la màquina blaugrana funcioni a la perfecció. Mentrestant Luis Enrique s’ho deu mirar amb molta complaença i de ben segur que ara respon més tranquil qualsevol qüestió que se li plantegi. I és que ser entrenador del Barça no és qualsevol cosa. Quants anys Valverde dirigirà l’equip? No ho sabem. Tant de bo en siguin molts i que al final pugui lluir una bona colla de trofeus.