La tribuna
Consideracions sobre el festival de jazz
Els inicis van coincidir amb l’obertura del Jazz Club l’Àngel Blau, i els seus responsables vàrem coordinar una ambientació itinerant amb una orquestra New Orleans
M’adhereixo amb grat a les mostres de satisfacció professades per la reflotació del Festival de Jazz d’Escaldes després de 13 anys d’interrupció, i em complau aportar els documents gràfics adjunts que recorden una de les accions efectuades per tal de donar-li impuls des del seu naixement, l’any 1986.
De tots és conegut que el festival va ser creat pel comú escaldenc, que en aquells moments presidia en Josep M. Beal, i l’empenta del seu departament de Cultura, amb el seu conseller Ramon Canut al capdavant.
Els inicis del festival varen coincidir amb l’obertura del Jazz Club l’Àngel Blau, i els seus responsables vàrem coordinar durant les primeres edicions una ambientació itinerant amb una orquestra New Orleans que, instal·lada sobre un camió, es passejava cada dia entre les places Coprínceps d’Escaldes i Príncep Benlloch d’Andorra la Vella. La seva intenció era acostar la ciutadania a l’esdeveniment.
Com podeu veure a les fotos adjuntes, els vianants, entre sorpresa i incredulitat, assistien i participaven nombrosos d’aquest insòlit espectacle.
Aquesta activitat acabava cada dia amb un concert gratuït que tenia lloc a la plaça Coprínceps sobre una carpa que Anna Garcia, directora de Cultura, va fer instal·lar per compte del comú Aquest patró va donar naixement a les nombroses manifestacions culturals que tenen lloc avui al mateix escenari.
En el seu interessant escrit al Diari del dia 22, Joan Carles Sasplugas es pregunta com és possible haver deixat perdre durant tants anys aquest “fabulós esdeveniment musical i cultural”, i menciona els festivals de Montreux i Vitoria-Gasteiz com a exemples de consolidació. Jo hi afegiria el de Marciac, petita població del Gers, que amb menys de 1.300 habitants ha arrelat des de la seva creació, l’any 1978, un festival de jazz de renom mundial.
En la meva opinió, el secret radica en el ferm compromís dels habitants de les ciutats mencionades. I és que sense una comunió real amb la població és complicat reeixir l’assentament de qualsevol proposta.
Els que hem estat a Montreux hem vist com tota la ciutat participa i viu el festival. A Montreux, simultàniament amb la programació, es porten a terme nombroses accions. Els restaurants presenten menús temàtics durant la seva celebració, les botigues estan decorades amb motius jazzístics, les perruqueries decoren amb instruments les seves vitrines, etc. En definitiva, tothom col·labora ocasionant un fenomen general, i cal trobar aquí la principal raó de l’èxit.
A Marciac els habitants obren les seves cases durant el festival, circumstància que els artistes aprofiten, per exemple, per degustar els magnífics productes de la terra, no sent infreqüent veure un músic mundialment famós compartint amb un pagès del poble un foie gras a casa seva.
Valdria la pena intentar un calc d’aquesta metodologia amb el convenciment que no es pot iniciar un projecte o intentar crear un esdeveniment sense un nucli fort i un interès general manifest.
La finalitat dels nous organitzadors del festival és lloable i digne d’estima. Jo els encoratjo a perseverar en aquesta iniciativa, tot recomanant-los que facin el possible per obtenir el suport del poble, que serà la garantia del succés desitjat.