Castigar o informar

És veritat que fa uns dos anys que la freqüentació de les muntanyes andorranes està en augment constant, Andorra ja no és només botigues, sembla que el turisme actual també s’interessa per altres coses, i sobretot pel que tenim, muntanyes. Amb aquesta nova moda també han arribat els inconvenients.

Llegint la premsa vaig veure que es vol fer pagar els rescats que els bombers fan per negligència, a primera vista em sembla bé, i fins i tot els rescats per negligència en cotxe també s’haurien de pagar.

Però em demano si aquests comportaments temeraris a les muntanyes no poden ser deguts a una falta d’informació dels nostres visitants. L’altre dia vaig trobar una parella amb tres nens que anaven cap a un refugi a dormir sense reserva prèvia. Em va estranyar, i parlant amb ells em van dir que a una oficina de turisme del país els van dir que no era necessari reservar. Sovint et pots trobar persones que van “al lago” amb xancles perquè els han dit que el camí era curt, i pugen muntanya amunt sense cap equipament.

Penso que en la majoria dels casos és per falta d’informació i coneixement, hem vulgaritzat la muntanya, cada dia a la televisió es veu gent amb samarreta i bambes corrent per unes crestes, o espots publicitaris on es veu una família fent senderisme amb un equipament precari, li hem perdut el respecte, ja no la coneixem, l’altre dia una amiga em deia que Andorra ja no és un país de muntanya, sinó una ciutat envoltada de muntanyes.

Cal que tinguem present que som un país de muntanya, i abans d’agafar mesures tan dràstiques de cara als nostres visitants hauríem d’informar, aconsellar i disposar de tota una bateria de tríptics indicant els llocs on poden anar, classificats per nivells de dificultat, l’equipament necessari, la climatologia, la durada, la roba i l’equipament que cal etc... Bàsicament, fer pedagogia.

La muntanya no tothom la coneix, ni coneix els seus perills, van rescatar dos nois als Pessons perquè no sabien com sortir, potser amb unes bones indicacions o cartells ens hauríem estalviat un rescat. Quant costa un cartell o una mica de pintura, quant costa un rescat?

És veritat que per poder aconsellar cal conèixer, i el problema és que molts dels que estan en llocs turístics tampoc tenen la informació bàsica i envien les persones cap a dalt sense cap explicació o –pitjor– amb explicacions errònies.

Seria interessat conèixer les estadístiques dels rescats efectuats pels bombers i d’aquests saber quan han estat per imprudència o falta de coneixement per tal de poder reconduir aquestes situacions informant i fent pedagogia, molta pedagogia. Una vegada fet això potser sí que ens podrem plantejar de castigar, però al meu parer, no abans.