La tribuna
Maltepe, districte asiàtic d'Istanbul
L’alcalde del nucli ha proposat a les dones un viatge, proper però que moltes desconeixien: anar en vaixell per l’estret del Bòsfor, que separa Europa i l’Àsia
Les dones de Maltepe, districte asiàtic de la ciutat d’Istanbul, a Turquia, estan d’enhorabona. L’alcalde d’aquest districte, de mig milió d’habitants, ha tingut una bona pensada. Conscient que moltes dones no han sortit a penes del barri on viuen i desconeixen, per tant, què hi ha més enllà del seu petit món, que estan enclaustrades cuidant de casa seva i de la família, els ha proposat fer un viatge. Un viatge proper però que moltes desconeixien: anar en vaixell per l’estret del Bòsfor: que separa Europa i l’Àsia. Sembla, segons he llegit en alguna revista que en parla, que amb un èxit aclaparador. La gran majoria de dones d’aquest poblat sector d’Istanbul desconeixien no ja el seu propi país, sinó l’entorn més immediat. Ben segur que l’alcalde vetlla pels vots que li pot reportar. Però cal reconèixer que ha tingut una bona idea a la qual ja s’han apuntat milers de dones que per primera vegada treuen el nas per la seva pròpia ciutat. No cal dir que hi ha hagut una molt bona acollida.
Abans que res deixeu-me dir que Maltepe significa túmul de turó (Yigmatepe), un tresor i un turó on s’apila or amb tresors. La història més remota d’aquesta zona es basa en l’imperi bizantí. Després de la conquesta d’Istanbul pels turcs la posició històrica d’aquest enclavament ha augmentat: Maltepe és el camí cap a Bagdad. La primera societat de Maltepe va ser fundada l’any 1910.
Però del que voldria parlar avui als lectors és del Bòsfor, que en turc significa l’estret o l’estret d’Istanbul, que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l’Anatòlia). Connecta el mar de Màrmara amb la mar Negra. Fa uns 30 quilòmetres de llargada amb una amplada màxima de 3,7 quilòmetres a la boca nord i de només 750 metres a la zona més estreta. La fondària varia entre els 36 i els 124 metres. Tant la costa europea com l’asiàtica estan molt habitades. Istanbul (antigament Constantinoble) té uns onze milions d’habitants i l’altra riba, Maltepe, uns 500.000 habitants.
Històricament ha estat un enclavament molt cobejat per Atenes, Roma i l’imperi Bizantí (l’any 1359 s’hi va lliurar una gran batalla entre les armades aliades veneciana i catalana, d’un cantó, i la genovesa, de l’altre).
A causa d’aquesta importància estratègica per la defensa d’Istanbul els soldans otomans hi feren construir una fortificació a banda i banda. Una importància que s’ha mantingut fins avui dia: el domini turc del 1452 va interrompre les rutes comercials fins que el 1774 es va accedir a la llibertat de pas comercial i s’han signat diversos tractats internacionals sobre el dret d’ús de les seves aigües per part dels vaixells que travessaven el Bòsfor (convenció de Montreaux sobre el règim dels estrets turcs l’any 1936).
Maltepe, com ja he dit, és el sector asiàtic i fou fundada l’any 1910 per Miralay Sureyya Ilmen. El 14 d’abril del 1912, per primera vegada s’hi va establir una escola primària nomenada Sayeste Kadi Efendi. Després de la guerra de nacionalització, 1.500 turcs que van arribar a Turquia des de Tessalònica, Drama, Kavala i Serez es van traslladar al sector que ara coneixem com a Maltepe. Aquest sector d’Istanbul es va establir com a municipi l’any 1928. Sofrí un gran incendi quedant destruïda la mesquita Feyzullah Efendi i totes les cases de fusta. El pla de desenvolupament de Maltepe es va portar a terme l’any 1945. Posteriorment del pla de reconstrucció. L’àrea d’assentament de Maltepe es va convertir en una línia de ferrocarril. Després del 1960 l’assentament es va distribuir i va fer un ràpid desenvolupament.
Ja m’imagino els milers de dones de Maltepe que, com si fossin turistes de molt lluny, es queden bocabadades quan pugen al vaixell que durant unes quantes hores els porta a descobrir el seu propi país, la seva pròpia ciutat. A l’alcalde, que no tinc el gust de saber ni com es diu, cal reconèixer-li una gran visió com a polític però també un sentit humanitari en brindar l’oportunitat que les dones del seu municipi, per una vegada, siguin considerades ciutadanes no pas súbdites, i que gràcies a ell han pogut gaudir d’un curt però apassionant viatge a la descoberta d’un enclavament –el Bòsfor– al qual van milers de turistes d’arreu del món i que elles acaben de descobrir.