De Canillo estant... Amb gratitud

Sembla mentida... però han passat 34 anys des d’aquell 1983, quan la Universitat d’Estiu obria tímidament les seves portes. Tempus fugit...

Any rere any, la UEA (Govern d’Andorra, ministeri d’Educació i d’Ensenyament Superior) programa la seva setmana (concretament quatre dies) de finals d’agost a primers de setembre, sense defalliment. Fa cosa de deu anys que assisteixo religiosament a totes les ponències i he pogut constatar que les temàtiques tractades eren sempre de gran interès per a tots els assistents, per diferents que fossin. Cada any, després de la cloenda, he tingut ganes de fer una petita reflexió sobre aquesta UEA, a títol si més no de gratitud. Aquest cop no me n’he pogut estar.

Gratuïta i oberta a tots els públics, la UEA ens proposa les temàtiques més variades, sempre presentades per conferenciants de perfils molt diversos i d’un altíssim nivell: hem pogut gaudir dels coneixements de professors, periodistes, físics, escriptors, científics, investigadors, enginyers, metges, especialistes en genètica, advocats, economistes, catedràtics de lògica i filosofia, directors de cinema, polítics... per citar-ne uns quants. En l’edició d’enguany la UEA “ens proposa una reflexió de fons necessària a la societat contemporània”.

Per tot això, la UEA és al meu entendre:

–Una gran oportunitat per a tots els ciutadans i ciutadanes, de totes les edats i condicions. Ens posa a l’abast: conèixer professionals d’una gran categoria intel·lectual, de diferents àmbits. Satisfer la nostra curiositat, despertar el nostre sentit crític, intercanviar punts de vista i raonaments per tal d’enriquir el nostre bagatge personal o pel nostre simple plaer.

–Una sort poder retrobar i conversar amb els organitzadors, sempre atents i entregats al públic. “Us agrada la temàtica d’aquest any”, ens preguntaven? Ja se sap que no és gens fàcil programar vuit conferències, sí vuit, d’altíssima qualitat, que es complementin tan harmoniosament. Els organitzadors es mereixen un aplaudiment per aquest saber fer constant.

–Un autèntic luxe poder gaudir durant quatre dies d’un marc acollidor i confortable com és el Centre de Congressos d’Andorra la Vella, on som receptors il·lusionats de tots els sabers que s’hi dispensen ...

–Un plaer, retrobar amics i coneguts, participants fidels de cada any o altres que acudeixen ocasionalment atrets per una temàtica del seu interès.

–Autoritats que saludem cordialment el dia de l’acte d’obertura de la UEA i que solem veure a la sala departint amb els altres participants.

–Traductors que des de la discreta cabina fan una tasca altament interessant, permetent als participants accedir còmodament a totes les llengües presents.

–Hostesses de sala, amatents al bon funcionament del debat, amb els micròfons que volen d’una banda a l’altra del públic.

–Hostesses de recepció. Sempre somrients, afables i eficients. Ens ho posen fàcil, ens donen la informació necessària, ens expliquen com funciona la interpretació simultània, si escau... De fet, ens preparen els ànims per assistir amb emoció continguda, sense nervis, a les dues sessions diàries...

No tinc la intenció de parlar dels continguts de les ponències. Ja se n’han fet ressò els mitjans, cada dia. I cadascú de nosaltres n’hem tret les nostres pròpies conclusions. Només diré que dues conferències cada dia, per diferents que siguin els continguts, han trobat sempre punts de retrobament a l’hora del debat. Res no ha grinyolat. De ben segur que els bons oficis del moderador, Jean-Paul Merthoz, hàbil en aquestes tasques, professor i periodista també han contribuït a la bona harmonia de les dues sessions.

Dijous dia 6, el darrer dia, hi va haver el resum de les vuit conferències i la cloenda. Un cop més, el moderador va fer gala de la seva capacitat de síntesi, resumint hàbilment els vuit parlaments en un temps rècord.

No hi ha dubte que tots aquells que hem assistit a classe rigorosament hem après alguna cosa més del món de la tecnologia. Fins i tot hem sobrevolat la física quàntica! Penso que alguns ens hem reafirmat en el nostre convenciment que la humanitat sempre prevaldrà o hauria de prevaldre per damunt de qualsevol tecnologia. Així també va expressar-ho el ministre d’Educació, el senyor Eric Jover, en l’acte de cloenda. Una vegada més, hem copsat de forma palesa llums i ombres... Alegries i pors. Els riscos i perills de la tecnologia en una societat en continua i alarmant transformació. Però també se’ns ha dit i creiem que hem de tenir confiança en la nostra societat, on valors com ara l’ètica i l’educació, entre altres, són sempre presents en el binomi: tecnologia i humanitat.

Per acabar, vull expressar la meva gratitud a totes aquelles persones que cada any fan possible aquest esdeveniment singular que és la Universitat d’Andorra. Fins a l’any que ve!