La tribuna
'La ira'
El savi li va preguntar per quin motiu quan arribava a dalt de la muntanya ja no sentia ira. L’home va contestar que en el camí de pujada l’havia abandonat
Hi ha un conte oriental que m’agrada molt. Es titula La ira i el vaig llegir en una recopilació realitzada per Ramiro Calle i publicada per RBA / Integral l’any 2004.
L’explicaré breument.
Un home irascible, que de tant en tant s’escalfava massa, va decidir posar-hi remei i anar a visitar un savi que vivia a la muntanya per demanar-li consell. Es va posar en camí i en arribar li va explicar com tot sovint s’enfurismava i no volia ser així. “Em pots mostrar la teva ira?”, li va demanar el savi. I el bon home li va contestar: “Ara no en tinc.” “La pròxima vegada que tinguis un atac d’ira –va dir el savi– vine a veure’m.”
Van passar un parell de dies i l’home va sofrir un nou atac. Immediatament va anar a visitar el savi, però quan aquest li va demanar que li mostrés el seu enuig l’home va haver d’admetre que ja li havia passat. “Si et torna a succeir, vine corrent”, va proposar el savi.
I així ho va fer quan la ira va tornar a esclatar. Però, un cop més, en trobar-se davant del savi, després de córrer pel camí, ja no estava irascible.
Llavors, l’home savi li va preguntar per quin motiu quan arribava dalt de la muntanya ja no sentia ira. L’home va pensar una estona i va contestar que en el camí de pujada la ira l’havia abandonat. El savi li va dir que reflexionés. Li va donar a entendre que si li passava això era perquè la ira no era una cosa que portés dins seu, sinó quelcom que venia de fora, el posseïa una estona i després el deixava.
“És d’aquesta manera?” “Sí, més o menys”, va dir l’home. “Doncs si és així, comprèn que la ira no forma part de tu, no viu dins teu. T’arriba de fora i després se’n va. Així que la pròxima vegada que vingui a visitar-te, no la deixis entrar.”
I ens diu el conte que des d’aquell dia l’home mai més va veure’s dominat per aquells atacs irascibles.
Si l’explico aquí és perquè en els temps que corren la història no està de més. Ara que molta gent té els sentiments a flor de pell i que ens esverem més del que seria desitjable, penso que està molt bé tenir present el conte de la ira.
Evidentment la historieta no canviarà el món i tampoc solucionarà tots els problemes, però si és suficient per apaivagar una mica aquells moments en què de vegades sembla que ens sentim posseïts per forces desconegudes, em dono per satisfet.
Agafar perspectiva i distància en aquells temes que són viscerals sempre ens proporciona una mica d’aire per respirar sense contaminar-nos.
Quan la nostra vehemència, davant de qualsevol tema, ens torna colèrics i agressius, sempre està bé recordar que l’emoció que ens enxampa no és tan nostra com pensàvem.