La tribuna
La trucada
Refutar un article genèric no té gaire sentit quan és evident que el columnista està jugant amb les paraules, sense pretendre res més, i sense cap transcendència
Una senyora em truca per dir-me que no està d’acord amb el que he escrit. “No tens raó”, em diu. Així, d’entrada.
“Perdoni. Puc saber amb qui parlo?” Em diu un nom, i li pregunto si em pot dir el cognom. “Ja que vostè sap amb qui parla, també m’agradaria saber a qui em dirigeixo.” No comencem gaire bé. Em diu que ella ha viscut una determinada experiència i que no és igual com la que jo descric en l’article. “No sap del que parla”, em diu.
Intento explicar-li que la Tribuna en la qual setmanalment escric és un article d’opinió. “No cal que estigui d’acord o no amb mi. Tampoc importa si tinc o no raó. Manifesto una opinió. Res més. No cal que estiguem d’acord. Vostè pot tenir una experiència molt diferent de la meva.”
El meu argument no la convenç. Diu que no sé acceptar les crítiques. “Què vol que li digui, senyora?” No sé què més li puc dir. “Si vostè veu les coses d’una altra manera és molt lliure de fer-ho, però jo no tinc per què veure-les igual”, insisteixo, tot pensant que li estic repetint el mateix pensament.
Però no hi ha manera. No hi ha res a fer. I la conversa acaba de manera no gaire cordial. Sense crits, però doncs adeu. Doncs adeu i passi ho bé.
Em pregunto per què no fa servir el canal ordinari: el comentari a l’edició digital. Tampoc li dic, però penso que no té gaire sentit que em truqui perquè està en desacord amb el que he escrit. Molta gent té opinions diferents, i no per això truques a qui escriu als diaris. Jo em faria un tip de trucar a columnistes; de vegades per felicitar-los, d’altres per manifestar uns punt de vista diferent. Però no toca, i si toca crec que ho faria escrivint una resposta. Escriure sempre permet una mica de distància i de repassar un tema abans que vegi la llum (encara que últimament la gent s’ha acostumat a no pensar-hi massa).
Puc entendre una trucada quan hi ha una citació personal, un fet determinat que va succeir a algun lloc i del qual cometo un error. Tots ens equivoquem. Però les sensacions, els sentiments i les opinions són absolutament lliures.
Refutar un article genèric no té gaire sentit quan és evident que el columnista està jugant amb les paraules, sense pretendre res més, i en el cas que ens ocupa, sense cap transcendència, doncs sols oferia una versió d’un antic conte.
No tinc raó? Val, potser no tinc raó. Tampoc cal sempre tenir raó. De vegades, la raó asfixia. “On creiem tenir raó, no poden créixer flors”, un vers del poeta Yehuda Amijai sobre el qual tot sovint m’agrada reflexionar.