DA es nega a garantir pensions dignes

Avui se celebra la Festa Magna, un dia especial perquè serveix per reconèixer un col·lectiu tan important al país com és el dels padrins, la gent gran que tant ha fet al llarg de la seva vida per Andorra. El berenar que celebrarem al Prat del Roure d’Escaldes –per cert, no acabem d’entendre i molt menys compartir aquest canvi de format, que fins i tot sembla fet bàsicament per estalviar part de la despesa– és un dels actes que, personalment, més m’il·lusiona de tot l’any per la possibilitat d’escoltar de primera mà les experiències i vivències d’aquelles persones a què tantes coses hem d’agrair.

Serà també un dia per escoltar les tradicionals declaracions dels representants del Govern demòcrata. Paraules amb les quals voldran remarcar la importància que –suposadament per a ells– té la gent gran. Voldran fer-nos creure que treballen intensament per a ells perquè cal tornar-los tot el que han donat a Andorra. La realitat, però, és molt tossuda i evidencia, dia rere dia, que aquest discurs està molt i molt allunyat de la realitat de les seves polítiques regressives, socialment parlant.

Fa temps que DA ho vol negar, però des del PS hem demostrat amb dades el resultat de les seves decisions. Ho vam fer al debat monogràfic de polítiques socials d’ara farà un any. Vam evidenciar que la modificació regressiva de la Llei de la CASS la passada legislatura, juntament amb l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris, va obrir la porta a una retallada de prestacions i de pensions que s’ha escruixit especialment amb els més febles, molt d’ells padrins.

El resultat? Molta gent que, malgrat haver cotitzat més de 35 anys a la nostra Seguretat Social, veuen com els ingressos mensuals que perceben a canvi d’aquest sacrifici fet al llarg de la seva vida no els assegura un nivell de vida digne. És el que s’està començant a notar malgrat que DA, mantenint la sensibilitat social de perfil baix habitual, ho nega. I de fet, encara vol anar més lluny en la seva forma de fer.

El darrer exemple el vam poder viure ara fa uns dies en el debat d’orientació política. Es va posar sobre la taula una proposta de resolució que encomanava al Govern la creació d’una taula de treball amb l’objectiu de buscar solucions per assegurar la viabilitat del sistema de pensions. La iniciativa va acabar aprovant-se, però no abans que els parlamentaris de DA forcessin l’eliminació del text aprovat d’un paràgraf on es demanava que aquesta viabilitat fos possible al mateix temps que es garantissin “unes pensions dignes”. És a dir, sembla que per a DA, que no va voler aprovar la proposta si no s’acceptava aquesta exigència, sembla que garantir unes “pensions dignes”, ha deixat de ser una obligació com a actuals governants i s’ha convertit, tot just, en una opció que, en tot cas, se situa en un segon pla davant l’objectiu de fer viable el sistema de pensions.

Senyors de DA... No tot s’hi val per aconseguir que el sistema de pensions públic sigui viable! No podem acceptar, des del PS, que aquesta sostenibilitat arribi a càrrec de la qualitat de vida dels nostres pensionistes, que avui ja tenen una realitat prou complicada, i molt menys encara que més padrins, en el futur, hagin de patir per tirar endavant en el seu dia a dia.

Aquest darrer episodi viscut al Consell General em demostra, una vegada més, que la sensibilitat social de DA, per molt que diguin públicament, queda molt lluny de la nostra. Les proves ja en són moltes. La supressió de “garantir unes pensions dignes” de la proposta de resolució n’és només la darrera mostra. De nou, però, avui haurem de sentir Toni Martí o Xavier Espot –potser els dos– cridant als quatre vents que es preocupen molt per la nostra gent gran. Paraules molt allunyades, reitero, de la realitat.