L'1 d'octubre s'ha votat

L’1 d’octubre passat es va fer un referèndum a Catalunya. En un dia vaig poder observar molts processos. Per començar, parlem d’un moviment civil que s’ha presentat, durant un dia sencer, a les escoles i col·legis electorals per defensar el dret de vot.

Durant 300 anys els catalans han esperat el moment per poder decidir el seu futur. Cada cop que han intentat millorar la seva posició en tota la història, se’ls ha girat en contra el govern espanyol i els han reprimit. Com no podia ser menys, aquest dia el govern espanyol va tenir la mateixa resposta i va enviar un munt de policies nacionals i guàrdies civils a tancar els col·legis electorals, a trobar les urnes i finalment a impedir un procés democràtic. Tots aquests agents actuaven darrere una llei que prohibeix el referèndum per el que ha de ser una decisió popular. Tothom es pregunta: com la llei d’un país democràtic pot negar una votació? El fet de votar és la manera que té la ciutadania de donar la seva opinió, i això és el més legítim per als humans. No només perquè és un dret humà, sinó també perquè s’han violat molts altres drets, com ara el dret a la integració física, la llibertat d’expressió, la capacitat de decisió... Amb la reacció espa-nyola, s’ha carregat contra una població pacífica i democràtica que només defensava el seu dret a decidir.

D’altra banda, també s’ha de dir que en la majoria (73%) de col·legis s’hi va poder votar pacíficament. Era impressionant l’emoció de les persones que tenien dibuixada a la cara quan sortien de votar. Alabo el poble català per la paciència, la perseverança, la força de voluntat que va demostrar en un dia tan assenyalat. Puc dir això perquè s’ha pogut veure com les persones grans, les dones embarassades i les famílies amb nens han pogut votar abans que la resta. Amb cordialitat i molt de respecte es veia la gent defensant les urnes i les persones grans per votar. Una altra cosa molt interessant és que després de votar, la gent es quedava al carrer per defensar la resta en cas que arribés la violència imparti- da pels policies nacionals i la guàrdia civil. Com desafortuna- dament va passar en alguns casos.

Per últim, s’analitza la imatge internacional. A la UE la imatge que n’ha arribat ha estat la de dos bàndols confrontats en idees polítiques, però sobretot en mètodes. Per una banda, Catalunya des d’una posició de democràcia, pacifisme i cordialitat, demostrant així la dignitat d’un poble unit. De l’altra, es defineix des d’una posició de violència, amb agressions per impedir un acte legítim, demostrant així la vergonya de país i de nació espanyola. Els agents externs d’Europa tenen una elecció fàcil, cal que la facin i donin suport a la democràcia, com molt bé diuen els drets constituïts en la mateixa Unió Europea. Tot i així, la UE segueix en un paper d’imparcialitat al·legant que el referèndum de l’1 d’octubre i tot el que va comportar és un problema intern d’Espanya.

En conclusió, un poble unit que ha mogut milions de persones va manifestar la seva decisió deixant en evidència un govern antidemocràtic que utilitza la violència per defensar uns valors feixistes i obsolets.