Veritats de la nova codificació laboral

La setmana passada, abans d’entrar els textos laborals definitius a tràmit parlamentari, el grup parlamentari demòcrata va convocar els altres grups parlamentaris per exposar-los-els. Uns textos que s’emmarquen en una línia d’homologació, de flexibilitat i d’adaptació de la normativa laboral al mercat andorrà.

El senyor Pere López, en un escrit publicat en aquest diari el proppassat 21 d’abril, va anunciar la suposada retallada laboral que, al seu parer, arriba de la mà de DA i la reforma de la codificació laboral que hem plantejat. És cert que va fer aquell escrit sense ni tan sols disposar de la versió definitiva dels textos ni de cap complement d’explicació per part del grup parlamentari demòcrata i, sens dubte, en un afany de protagonisme, sigui dit de pas, al qual ja ens té molt acostumats.

Al citat escrit, el senyor López volia fer creure que l’acomiadament no causal es veuria rebaixat. No és així. La indemnització per acomiadament no causal no pateix cap variació. Per contra, sí que es modifica, reduint-lo, el preavís que l’empresari ha de donar a l’assalariat, figura que no forma part de la indemnització i que la realitat ha demostrat que la seva disposició actual no l’adequa a la seva finalitat. De la mateixa manera, hem proposat la disminució del preavís en el cas del desistiment voluntari de l’assalariat.

En qualsevol cas, podem afirmar que a Andorra la indemnització per acomiadament és i continuarà sent una de les més altes del món.

També volia fer creure el se-nyor López que hi haurà un abaratiment de les hores extres. Permeti’m que li digui que finalment el pagament de les hores extraordinàries s’ha estipulat al 40% d’increment respecte del salari fix per a totes les hores, quan la situació actual és que les quatre primeres hores es paguen amb un increment del 25% respecte del salari fix i a partir de la cinquena es paga amb un increment del 50%.

Vegem-ho en un exemple pràctic: un assalariat percep un salari fix mensual de 2.000 euros i té comptabilitzades 6 hores extraordinàries el mes passat. En concepte d’hores extraordinàries li pertocarien, amb la llei vigent, 92,32 euros. Amb la reforma proposada per DA li pertocarien 96,93 euros.

Amb la proposta de DA no es procedeix a cap retallada, s’equiparen totes les hores extraordinàries realitzades per un assalariat al mateix preu i es vol que, en lloc que els treballadors acumulin hores extraordinàries, els empresaris contractin més personal quan sigui una necessitat estructural de l’empresa, de manera que l’excepció que haurien de ser les hores extraordinàries no esdevingui la norma.

Pel que fa a la rebaixa de dotze a onze hores del descans entre jornades de treball, val a dir que ens trobem dins dels termes de la Carta Social Europea. Cal recordar que la Llei qualificada de relacions laborals és una norma que ha de cobrir totes i cadascuna de les professions i adaptar-se a la realitat del nostre país, sabedors que cada sector comercial i professional disposa d’una casuística particular i, per tant, cal donar cobertura àmplia a tots els sectors. Nogensmenys, cal recordar que tant en els contractes com en els convenis col·lectius, el descans pot pactar-se de manera més favorable.

D’altra banda, el senyor López diu que DA vol dificultar al màxim l’activitat dels sindicats.

Li diria al senyor López que es llegís la proposició de llei de l’acció sindical i de l’acció patronal que hem presentat a tràmit. A diferència de la proposició de llei que el PS va presentar i no es va prendre en consideració, la proposta demòcrata regula també l’acció patronal així com mesures del conflicte col·lectiu que el PS únicament esmentava, descuidant-se de desenvolupar.

La proposició de llei presentada per DA vol incentivar l’organització sindical dels treballadors sempre amb criteris de proporcionalitat. En aquest sentit, tal com es plantejava a la proposició de llei presentada pel PS, no ens semblaria proporcional atorgar la condició de sindicat més representatiu a una organització que només tingués presència en una sola empresa del país.

Pel que fa als seus recursos, convenim que els en calen i no ho neguem. Reiterem que els sindicats més representatius tenen el dret a accedir a subvencions públiques per finançar les seves activitats, sempre que aquesta subvenció no superi el 50% dels ingressos per quotes dels seus afiliats. D’aquesta manera es respecta l’equilibri entre les aportacions públiques i privades. La proposició de llei del PS pretenia establir una subvenció per a totes les organitzacions independentment dels recursos recaptats via les quotes dels afiliats i per tant de la representativitat que aquestes podien tenir.

Malauradament, el senyor López en el seu escrit no va esmentar l’ampliació de permisos que hem introduït. Tampoc va mencionar la regulació del dret de vaga, per primera vegada, la flexibilització laboral traduïda en noves tipologies de contractes o la major seguretat jurídica en obligar que tots els contractes siguin per escrit.

No fos cas que ens hagués de donar la raó en alguna cosa.

* Maria Martisella González, Consellera General pel grup parlamentari demòcrata