The Cloud, El Núvol, La Broma

Abans d’entrar en matèria, espero que el lector em permeti un símil en termes de pagesia. Una de les inquietuds del pagès ha estat sempre la de “i si aquesta broma porta la pedra?”. El temor a una pedregada sempre és saber l’envergadura dels danys que causa a les collites i, de retruc, a l’economia domèstica, arribant a posar en perill el ben­estar de la família.

És clar pel títol de l’article que del que realment vull parlar és de l’edifici conegut com The Cloud. La meva preocupació no és altra que la de tenir la certesa que aquesta construcció pugui ser sostinguda per les arques d’Andorra Telecom, que al cap i a la fi no són altres que els diners de tots nosaltres; que la construcció d’aquest edifici no generarà cap tipus de competència deslleial als comerços i negocis existents en l’entorn immediat de l’immoble; ni cap problemàtica a les edificacions existents. A tot això s’hi ha de sumar que sigui una inversió rendible. En definitiva, tal com diuen els pagesos: “Que aquesta broma no porti una altra pedregada al nostre país.”

M’envaeixen dubtes, i crec no ser l’únic, que em fan esgarrifar per un procés que titllaria de caòtic. Dic bé, caòtic, perquè se’m fa difícil entendre, com a mínim, els següents punts:

–Un projecte amb pare i padrí, el pare podria ser l’arquitecte de renom, el senyor Mias, i el padrí, però en tot cas el responsable, el senyor Arias. Aquest fet es produeix perquè el pare del projecte no va poder acreditar les seves capacitats per exercir al Principat. Primer neguit, el pare del projecte i el padrí responsable no són la mateixa persona.

–Les oficines comercials d’Andorra Telecom es van traslladar a la Rotonda, ara fa un any, per l’inici imminent de les obres i, segons les previsions, hi seran dos anys més, fins al 2019. Tot i que les darreres informacions apunten que hi seran fins a final del 2020. Centenars de milers d’euros en lloguer pagats perquè els treballadors facin la seva feina en pitjors condicions, i tot mentre l’edifici de l’avinguda Meritxell segueix sense ender­rocar-se.

–El pla de negoci establert per The Cloud considera llogar espais comercials per sota del preu de mercat. Un mal negoci per als privats que arriscant els seus diners veuran com amb fons públics se’ls fa competència deslleial, tot afectant els seus negocis.

–Pel que fa al mateix pla de negoci, un pla que tan aviat preveu un casino com deixa de preveure’l. Això és un pla? Doncs, si m’ho permeten, fer plans amb vostès és de difícil organització!

–Per últim, si parlem de costos he de dir que estic ben esfereït per la disparitat de xifres que s’han donat. El ministre Alcobé va dir, en un primer moment, que eren 32 milions d’euros. Poc després ja van passar a ser 34 milions i amb els canvis que va imposar abans de marxar el cost pujava fins als 44 milions. Mesos més tard, quan va encapçalar el projecte el ministre Torres, va considerar que el pla de negoci no estava bé. Calia revisar-lo per ajustar costos. Llavors es va començar a esmentar la xifra de 39 milions d’euros. En resum, 32, 34, 39 o 44 milions d’euros? Quant ens costarà la broma? Ni els mateixos promotors del projecte ho saben.

Senyors del Govern, tots sabem que The Cloud es tradueix al català com El Núvol. Tot i que un sinònim menys utilitzat per a aquesta paraula és La Broma. Així doncs, esperem que l’edifici The Cloud acabi sent una realitat, que el núvol no porti la pedra i que tot plegat no sigui una broma de mal gust.