Mig segle d'Editorial Andorra

La setmana vinent Editorial Andorra celebrarà mig segle de vida, durant el qual ha estat testimoni del gran canvi del Principat d’Andorra en els aspectes econòmics, socials i culturals. L’editorial que fundava Bartomeu Rebés l’any 1967, era un dels fets associats a la vitalitat econòmica de la societat andorrana iniciada ja feia una dècada llarga amb tot un seguit d’iniciatives empresarials encaminades al comerç i a la pràctica de l’esquí. Però si la major part de les empreses eren dedicades a activitats comercials de productes d’alimentació amb el formatge, la mantega i el sucre en posició destacada i elements de parament de la llar que eren delejats pels visitants catalans, com el Duralex, a més de tabacs i licors, la creació d’una empresa purament editorial (existia la impremta-editorial Casal i Vall des del 1957) seria un fet singular que posava el toc cultural i obria el món de la literatura a la població andorrana amb aportacions escollides entre autors de l’estranger i altres que vivien a Andorra, majorment catalans, que havien arribat després del daltabaix de la guerra civil espanyola de 1936-1939, fos després d’haver estat exiliats a França o provinents de Catalunya per tal de cercar millors possibilitats de vida professional i privada. En el llistat d’autors a qui Editorial Andorra publicà llibres, hi trobem noms de persones arribades al país agullonats per les conseqüències de la guerra, que ja al seu bressol tenien clares activitats culturals i que a Andorra pogueren afermar, o altres que sense residir al Principat hi tenien lligams i simpaties. Esteve Albert, Manuel Anglada, Agustí Bartra, Lluís Capdevila, Josep Fontbernat, Octavi Fullat, Sergi Mas, Montserrat Palau, Joan Riera, Miquel Saperas, Isabelle Sandy, van veure com Bartomeu Rebés els possibilitava l’edició dels seus treballs. En el cas de Josep Fontbernat, la publicació del Glossari, recull de les seves glosses Ràdio de les Valls, va ser publicat l’any 2010, en edició pòstuma. Igualment succeeix amb l’edició en català d’Andorra o els homes d’aram, d’Isabelle Sandy, publicat l’any 2009.

La significació d’aquest mig segle d’Editorial Andorra rau en la seva incidència en la configuració de la vida cultural del país. I ho fa de la mà del seu propietari, Bartomeu Rebés, que en una primera etapa, juntament amb el seu soci, Jaume Aymà, “va començar amb molta empenta i va crear una sèrie de col·leccions en llengua catalana i castellana, aprofitant la posició geopolítica i geogràfica d’Andor­ra, que segons paraules dels dos editors el dia de la inauguració, era immillorable”, com llegim en la presentació de l’editorial al seu web. Des de finals dels setanta, i fins al 1997, any en què Bartomeu Rebés mor als 87 anys, Editorial Andorra, també en pròpies paraules: “va passar a ser una editorial petita, en una aposta clara de mecenatge. Durant aquests vint anys va publicar una trentena de llibres d’autors andorrans com Joan Riera, David Mas, Esteve Albert, Manuel Anglada o Montserrat Palau, de temàtiques tan diverses com la presència del maquis a Andorra, un estudi sobre el barroc andorrà, un assaig lingüístic sobre les arrels d’Andorra o l’evolució del país a través del recorregut de diversos personatges de la seva família (la seva mare, Toneta Duran, els síndics Duran) i dels Areny-Plandolit. L’autor de molts d’aquests estudis va ser l’Esteve Albert, amb qui va mantenir sempre una relació d’editor i d’amic”.

Cal felicitar Editorial Andorra per aquests 50 anys primers; mig segle viscut entre el passat XX i el present XXI. De la mà del Lluís, net del fundador, ha reprès el tarannà editorial d’ampla mirada, sense oblidar les arrels andorranes. Valgui aquest escrit també, per reconèixer un cop més, la tasca generosa de mecenes de Bartomeu Rebés, i ho fem amb una referència que en fa Joan Riera, a la introducció del tresor editat per Editorial Andorra l’any 1984: Obra completa, de Pere Pujol i Tubau, arxiver de la catedral d’Urgell: “No podria cloure aquest preàmbul sense expressar en primer lloc el meu profund reconeixement a l’amic Bartomeu Rebés i Duran, home d’intel·ligència i de cor, amatent sempre a les empreses més generoses de l’esperit, de qui he rebut mostres indefallents d’amable comprensió, confiança i estímul per fer-me més planera l’àrdua confecció d’aquesta obra”.