Valors de l'economia de muntanya

Ens aplegàvem fa tres setmanes a Queralbs, al Ripollès, en el marc del X Col·loqui internacional d’estudis transpirinencs, amb el títol genèric L’aprofitament del recursos naturals als Pirineus. Va ser una bona oportunitat per fer-nos cabal de les activitats ancestrals, algunes de mil·lenàries i moltes seculars, desenvolupades a la serralada pirinenca per tantes generacions que hi han treballat i hi han viscut. De resultes, la fesomia del paisatge ens en dona detalls i ens mostra els efectes de les tasques agrícoles, ramaderes, forestals i mineres, com a testimoni viu i en altres casos mut, perquè se n’ha perdut la mena. Avui, en el marc de les 14es Trobades culturals pirinenques, la crida ens mena cap a Santa Llocaia, a la Cerda­nya, amb un tema de debat relacionat també amb la manera de guanyar-se la vida dels seus pobladors. Al llogaret de Sant Llocaia, allà al pendís suau que balconeja la mirada sobre la cassola ceretana, es tractarà d’“economia muntanyenca al Pirineu”, condicionada a aquells recursos naturals de què parlàvem a Queralbs, però també amb altres activitats no relacionades directament amb la tradició cultural de treballar la terra i menar el bestiar, tan antigues, com ho són també d’antics els aprofitaments forestals i els barrinaments miners.

La SAC (Societat Andorrana de Ciències) va ser la promotora d’aquestes trobades culturals pirinenques, iniciades a Sant Julià de Lòria i amb caràcter itinerant aviat farà quinze anys. Ells laboren –amb bona sintonia i col·laboració amb centres d’estudis veïns i amb l’Institut Ramon Muntaner– per confeccionar el programa amb la mirada atenta posada en les persones que tenen coneixements valuosos sobre aspectes concrets vinculats al Pirineu.

En surt una composició de temes interessants, que seran exposats de viva veu i després passaran a formar part en forma de llibre dels reculls anuals, meritòria pràctica habitual de la SAC. En aquesta jornada, els valors de l’economia de muntanya lligada al Pirineu, se’ns faran visibles, ja sigui aprofundint en aspectes generals com en singularitats riques i variades.

A tall d’informació, el programa és el següent, per si us abelleix de ser-hi presents: El Museu de Cerdanya, una masia del segle XVIII, per Hélene Palau. Les crisis de subsistències i el pagament en espècies de l’obra d’art al segle XVII al Pirineu, per Montserrat Moli. L’economia ramadera a l’Andorra de l’Edat Moderna, per David Mas. Les estacions d’esquí com a eina de dinamització econòmica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la Vall de Camprodon, per Ester Noguer. Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent, per Carles Gascon. Passat i present de la indústria del ciment a la comarca del Berguedà, per Rosa Serra. Un segle d’història de les estructures sanitàries a la Cerdanya, per Elisabeth de Pastors. Oficis a la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716, per Lluís Obiols. Accions de la Comunitat de Municipis de Cerdanya, per Sylvie Candau. Notes disperses sobre els pirinencs: de quina economia som?, per Alfred Pérez-Bastardas. Una família d’Oceja, la migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segles XVIII i XIX), per Ignasi Fortuny. El castell de sant Ferran i la caserna de Berga, dos exemples de ‘gestió econòmica municipal’, per Ramon Felipó. La colònia minera de la Pinosa (Conflent). Història d’una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX), per Rubén Molina. Casa de pagès a l’alta Cerdanya-casa de pagès a l’alt Vallespir, per Miquel Arnaudies. La Cerdanya col·lectivitzada (1936-1937), per Jean-Louis Blanchon. Les carrosses de la fira de primavera de Tremp, per Marta Belmonte. El projecte de Turisme Cultural transfronterer sostenible, per Antoni Ubach i Martina Camiade. Marxar per tornar de nou. Les migracions temporeres dels habitants del regne de França cap a Catalunya als segles XVI i XVII, per Alexandra Capdevila. Aigües caldes: dels pelegrins a Font-Romeu als estiuejants de Barcelona (segles X a XX), per Jordi Pasques. I, finalment, El mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit, explotació. Una aproximació històrica, segles XVII i XIX, per Andreu Balent.