Els drets i els deures dels pacients

La Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, aprovada per unanimitat divendres passat pel Consell General, esdevé una evolució necessària del sistema sanitari del nostre país. Aquesta afirmació pot semblar exagerada per a alguns o massa optimista per a uns altres, però parlo des del convenciment que és del tot mesurada i objectiva.

La llei desenvolupa aspectes derivats de preceptes recollits a la Constitució andorrana com són el dret a la protecció de la salut i el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona. El text es fonamenta en els principis ètics bàsics, té en compte el principi de justícia, estableix el principi d’autonomia de l’usuari del sistema sanitari, que es concreta en l’atenció centrada en el pacient, en el respecte a la seva dignitat i a les seves pròpies decisions a partir de la informació a la qual té dret i que li ha de ser facilitada. Això suposa una transformació important del sistema on els usuaris formin part amb corresponsabilitat, subjectes a drets i també a deures, amb un paper actiu sobre la seva salut i sobre els recursos que el sistema els ofereix.

Aquesta nova normativa reconeix els drets dels pacients, els relatius a la informació i a l’autonomia, a la intimitat i a la confidencialitat, el dret a un tracte digne, a emetre voluntats anticipades o el dret a l’objecció de consciència per part del professional. Així mateix, la llei també preveu les especificitats normatives que han de tenir els drets dels menors i de les persones amb discapacitat, tenint en compte els convenis signats per Andorra en aquestes matèries. De la mateixa manera, també estipula quins són els deures dels usuaris així com dels professionals.

La Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica aborda també la regulació d’un altre aspecte fonamental en el dret a rebre una assistència sanitària de qualitat: la història clínica compartida.

De la història clínica compartida se n’ha parlat molt i durant molts anys, les expectatives de la reforma del sistema sempre han pivotat al voltant de la implementació d’aquesta eina, que ha d’aportar més i millor informació als metges i professionals, resultant un punt d’inflexió per a una assistència sanitària de qualitat, apropiada per a tots els usuaris i amb garanties d’eficiència i seguretat.

La història clínica compartida permet fer un ús compartit de la informació disponible sobre la situació i l’evolució de l’usuari del sistema sanitari durant la continuïtat assistencial. Els metges proporcionaran i actualitzaran l’historial dels usuaris. Els professionals de la salut tindran en tot moment tota la informació centralitzada, així comptaran amb una visió global del pacient al qual estan assistint i disposaran de tots els elements necessaris per emetre diagnòstics i per prendre decisions amb les màximes garanties. Per ser més entenedor, quan un usuari vagi al metge, ja no serà necessari que porti en paper els resultats d’unes analítiques que li van fer a urgències o la llista de medicació que li ha prescrit un altre especialista per un episodi concret; aquesta informació estarà inclosa en la seva història clínica compartida i podrà ser consultada pel metge que l’atengui amb les garanties de confidencialitat i seguretat que estableix la llei, assegurant, d’una banda, la coordinació entre els professionals i, de l’altra, la visió centrada en el pacient.

El Govern, a través del ministeri encarregat de la Salut, està treballant de manera decidida en el desenvolupament de diverses accions en el marc de la reforma sanitària. La voluntat és reorganitzar els recursos per garantir un sistema el més sostenible possible. Una reforma necessària en una societat canviant, amb una població cada cop més envellida i amb una esperança de vida més alta, amb patologies cròniques i amb tractaments més costosos. Un nou paradigma que ens obliga a replantejar i a evolucionar el sistema.

Com a ministre de Salut, vull agrair especialment a totes aquelles persones que s’han implicat i que han treballat perquè aquesta llei sigui una realitat. La meva gratitud als consellers generals, al personal del ministeri de Salut, el SAAS, la CASS i als diferents col·lectius sanitaris implicats, pel seu treball i per la seva voluntat de tirar endavant aquesta llei i el procés de reforma del sistema. De la mateixa manera vull agrair als meus predecessors el camí que van recór­rer per desenvolupar aquest text.

L’aprovació de la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, és un pas més cap a una reforma sanitària que avança amb pas ferm i segur.

*Carles Álvarez Marfany, Ministre de Salut del Govern d’Andorra