Andorra es prepara per a la mediació

Fa un parell de setmanes el Govern d’Andorra aprovava el projecte de llei de Mediació i pocs dies després era admès a tràmit pel Consell General. Aquesta llei serà una peça clau en el procés de modernització de la justícia andorrana i permetrà dotar-la d’una major agilitat, flexibilitat i eficàcia. Però aquest text és destacable també per molts altres aspectes.

Com indica el projecte de llei, la mediació és un procediment en què dos o més persones en conflicte intenten, de manera voluntària, assolir un acord amb l’ajuda d’un o diversos mediadors. Per arribar a aquest objectiu, el mediador promou un diàleg entre les parts, les ajuda a identificar els seus interessos i negociar entre elles perquè arribin a un acord mútuament satisfactori.

Aquest sistema de gestió de conflictes té diversos avantatges, entre els quals la rapidesa, l’alt grau d’efectivitat i un menor cost, tant econòmic com emocional. A més, és un sistema que té característiques que per a un país com Andorra poden ser molt avantatjoses: d’una banda, perquè el contingut d’una mediació (i l’existència mateixa de la mediació) és confidencial. D’altra banda, tal com recalca el projecte de llei, la mediació permet mantenir les relacions entre les parts en conflicte, cosa que molt sovint no succeeix quan aquests es resolen per la via judicial. Ambdues característiques poden ser molt útils en una petita comunitat com Andorra, on en menor o major mesura tots ens coneixem i acabem tenint tractes entre nosaltres.

Una innovació que aporta aquest projecte de llei és que configura la mediació com una eina alternativa i complementària a l’acció de la Batllia. Serà alternativa, ja que permetrà que qualsevol persona esculli aquesta opció de diàleg abans de dirigir-se a la Batllia. Però el projecte de llei també configura la mediació com una eina de col·laboració amb Batllia, i aquí rau un dels punts forts i innovadors d’aquest text: en qualsevol moment del procés judicial, un batlle o les mateixes parts tindran la potestat de proposar una suspensió del procediment per recórrer a la mediació. Per tant, esdevindrà un instrument que s’integrarà plenament en el sistema de justícia andorrà.

Finalment, aquesta llei –i aquí rau una altra de les seves innovacions– estableix un sistema per homologar judicialment l’acord de mediació. D’aquesta manera es dona resposta a una de les reivindicacions dels mediadors: la d’establir un sistema àgil i ràpid perquè l’acord de mediació pugui esdevenir un títol executiu.

Pel que fa als àmbits d’actuació, el projecte de llei de mediació es podrà aplicar a gairebé qualsevol tipologia de conflicte: desacords entre germans, conflictes laborals, desacords per la interpretació d’un contracte, separacions i divorcis, defectes de construcció, conflictes en comunitats de veïns, conflictes comercials, i un llarg etcètera que inclou gairebé tots els tipus de conflictes amb què ens podem trobar en el nostre dia a dia.

Una llei necessària

Fa uns dies un company, en una tertúlia de ràdio, em preguntava si aquesta era una llei necessària. Penso que sí per dos motius. Des del punt de vista jurídic, la mediació esdevindrà una eina que ajudarà advocats i magistrats en promoure un sistema de justícia molt més adaptat a les necessitats de la ciutadania. Però els beneficis del projecte de llei van molt més enllà de l’àmbit estrictament jurídic, ja que configura la mediació com una eina de prevenció de conflictes. Així, aquest text fomenta una nova forma perquè els ciutadans resolguin els seus conflictes a través del diàleg. Com diu el text, “la mediació permet elaborar solucions beneficioses i viables mitjançant el diàleg, atès que afavoreix la comunicació entre les parts en conflicte, i suposa moltes vegades una millora de les seves relacions futures”.

A banda del projecte de llei, val la pena destacar el procediment que ha portat a la seva redacció. I és que tant en la promoció del projecte com en la seva redacció, la societat civil i els professionals implicats han tingut un paper destacat. El primer projecte de llei va sorgir com una proposta de dues mediadores del postgrau en Mediació organitzat per la Universitat d’Andorra l’any 2015. A partir d’aquí, la llei ha avançat gràcies a l’esforç i la implicació d’un grup de treball integrat per mediadors, el ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, la Batllia, el Col·legi d’Advocats i la Cambra de Comerç, així com l’assessorament d’experts juristes externs.

Qui cregui que els treballs han avançat sense debat i polèmica en el si del grup de treball s’equivocarà, però tots nosaltres hem estat capaços d’escoltar-nos, dialogar i trobar solucions de consens. El projecte de llei ha avançat en un ambient molt propici a la mediació. Tan de bo el tràmit parlamentari que tot just s’enceta sigui ràpid i es contagiï del mateix esperit de diàleg que ha comportat la redacció del projecte de llei.

Abans d’acabar, voldria expressar un cop més un fort agraïment als meus companys i companyes del grup de treball que ha redactat el projecte de llei de mediació, així com al compromís sincer del ministre Xavier Espot amb la mediació.