Una altra periodista assassinada

La professió de periodista portada al límit pot comportar que sigui d’alt risc, com és el cas que avui porto a la seva consideració. Es tracta de Daphne Caruana Galizia, de Malta, que el 16 d’octubre va morir víctima d’un atemptat en explotar una bomba adossada al seu cotxe. Sembla que sabia massa d’algunes persones del país i algú es va prendre la justícia pel seu compte. Diumenge 22 d’octubre milers de maltesos es van manifestar a la capital de l’illa de La Valletta per reclamar justícia i que el crim no quedi impune. A la manifestació, organitzada per la societat civil, hi van anar polítics de totes les tendències però no hi eren ni el premier, Joseph Muscat, ni tampoc el líder de l’oposició, acusats de corrupció per la periodista assassinada. Havia exposat connexions entre l’esposa de Muscat i els membres del seu govern amb companyies petrolieres a alta mar a Panamà. No cal dir que els Muscat han negat les acusacions. Alguns alts funcionaris maltesos, incloent un ministre i el cap de personal de Joseph Muscat, havien llançat demandes de difamació contra Daphne Caruana. Daphne Caruana Galizia tenia 53 anys, estava casada i tenia tres fills. El govern de Malta ha ofert un milió d’euros a “qui presenti informació que condueixi a la identificació dels responsables”, ja que el govern està plenament compromès a resoldre l’assassinat i a “portar els responsables davant la justícia”. Fa uns anys que el govern maltès li va oferir diners per esclarir un cas de robatori bancari. Els funcionaris de la Unió Europea han denunciat la mort de Caruana com un atac a la llibertat periodística i van subratllar que l’imperi de la llei havia de prevaldre. Malta és una illa considerada com un paradís fiscal i un lloc temptador per a aquells que cerquen un refugi on rentar i amagar ingressos obscurs. En els darrers deu anys s’han produït 15 atemptats contra mafiosos o atacs similars a Malta i molts crims a hores d’ara resten sense resoldre’s. Agents de l’FBI i experts forenses holandesos estan ajudant Malta en la investigació de la mort de la periodista. Els hi va la reputació de país demòcrata i just. La República de Malta és un minúscul estat insular del Mediterrani i està format per dues illes principals (Malta i Ghawdex) i altres de menors. És al sud de l’illa de Sicília, de la qual els separa l’estret de Malta. La seva capital és La Valletta. La població de Malta és de només 423.374 habitants, segons dades de l’any 2013. Té una superfície de 316 quilòmetres quadrats. Els habitants parlen el maltès i l’anglès. Va ingressar a la Unió Europea l’1 de maig del 2004. Històricament fou una colònia fenícia que amb el pas del temps va quedar a l’òrbita de Cartago. A la Primera Guerra Púnica fou assolada per la flota romana dirigida per Artili Règul (257 aC). A la Segona Guerra Púnica va pertànyer a Roma i incorporada a la província de Sicília. El segle següent es convertí en una base de pirates. El segle I aC estava recuperada i prosperava, destacant la fabricació de lli i cotó, molt apreciats a la imperial Roma, que eren coneguts com a vestis melitensis. Se suposa que fou a Malta on va desembarcar sant Pau en el seu viatge a Roma l’any 60. Amb la caiguda de l’Imperi romà va caure en mans dels vàndals, recuperada per Belisari, el general bizantí, el 533, fins que anys després fou ocupada pels àrabs l’any 870. El 1091 fou ocupada pels normands. El Regne de Sicília, per les successions dinàstiques, va arribar als Anjou francesos. La població de l’illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles d’Anjou l’any 1282. De resultes d’aquest aixecament, conegut com les Vespres Sicilianes, el rei de la Corona d’Aragó, Pere el Gran, entra a l’illa de Sicília i les de Malta, que van pertànyer a la Corona d’Aragó fins després de la pèrdua de Rodes pels cavallers, i els fou concedida i van esdevenir els cavallers de Malta, que dominaren l’illa fins que Napoleó Bonaparte va entrar al port de La Valletta. Anys després el Regne de la Gran Bretanya, juntament amb el Regne de Nàpols i el de Sicília, van enviar municions i ajuda als maltesos. La Gran Bretanya hi envià la Royal Navy i bloquejà l’illa. Els francesos es rendeixen (1800) i els prohoms de Malta van demanar que l’illa fos un domini britànic. Fins l’any 1964, en què de comú acord Malta obté la seva independència. Des del 1993 se subdivideix en 68 localitats o consells locals, que és l’entitat única d’administració subna­cional. Malgrat ser Malta una població petita on gairebé tothom es coneix i potser per això hi ha qui no tolera que algú, com la periodista Daphne Caruana Galizia, pugui posar en perill els interessos i la reputació de certes persones. Era una veu que calia silenciar. Per això li van posar una bomba al cotxe. Ara les autoritats de Malta tenen el deure d’esclarir els fets i portar els culpables davant la justícia.