En la literària nit andorrana

L’aventura cultural de la Nit Literària Andorrana va començar fa quaranta anys. En feia vuit de la creació del Cercle de les Arts i de les Lletres, i per això d’aquí dos celebrarem els cinquanta anys. Al llarg d’aquestes gairebé cinc dècades, la vida del Cercle s’ha vist marcada per tota una llarga llista d’activitats encaminades a promoure un batec cultural en el dia a dia de la societat andorrana, que en aquells temps de finals dels anys seixanta i durant la dècada dels setanta i vuitanta, experimentava un creixement físic i humà real i tangible, impensable en altres indrets de Pirineu i encara més impensable en la ment d’una o dues generacions abans. El floriment econòmic i la prosperitat andorrana, significada per un increment exponencial de la població i per la necessària expansió de la construcció d’habitatges i locals comercials, portava no poques novetats en la manera de viure dels andorrans, amb la consegüent distracció cap a les coses noves i el girar l’esquena o senzillament deixar caure en l’oblit les coses del passat. El canvi viscut de manera tan activa i notable, podia fer ressentir allò tingut com a tradició, els costums, la saviesa popular i ancestral, com li pertoca a una societat de muntanya que fa segles que viu a redós d’aquestes valls andorranes. I aquí, com en altres indrets, el paper de les associacions culturals ha de ser evitar la pèrdua del pòsit de cultura que perviu des d’antic, i alhora obrir la ment, obrir-se al món, per assimilar i transmetre. Aquesta va ser la funció del Cercle de les Arts i de les Lletres, i juntament amb altres entitats culturals, va dignificar i encara dignifica la cultura andorrana, cadascuna amb el seu tarannà i amb més o menys activitats, però amb el desvetllament cultural com a divisa.

En la literària nit andorrana que aquest dijous hem celebrat a Encamp, seguint l’ordre rotatori de les parròquies, hi conflueixen per una banda la trobada en si, que ja ha esdevingut tradició, i per altra el fer públic els veredictes dels premis literaris, amb l’assistència d’autoritats i patrocinadors, la qual cosa sempre és d’agrair, tenint en compte els mil quefers que els reclamen. Podem dir, doncs, que es tracta d’un esdeveniment social i cultural embolcallat per la literatura, per l’art d’escriure. Els llibres, o els articles són obres fetes amb el pensament, amb el dictat de la imaginació, de la raó també, i quan es materialitzen, quan es publiquen, quan esdevenen públics i a l’abast de tothom, afermen en l’indret on sorgeixen, com si es tractés d’una font que brolla, la frescor de les idees i la saó en el bosc de la cultura.

Alguns diran que la nit literària està bé com a fons, però que la forma ha quedat passada de moda, que la cerimònia del llegir els jurats els veredictes, que el record que fa el Simó Duró de persones vinculades al Cercle i a la vida del país, que el discurs del Joan Burgués i el sopar i el sorteig dels quadres i dels llibres guiat per la Maria Carme Jaumot, tot això no s’adiu amb els temps moderns. Justament, aquí hi ha el secret i la virtut i res no hi és sobrer. Per què s’han de tocar les coses fetes amb sentit si els que les fan i les protagonitzen s’hi troben a gust? Per què privar-nos del toc humà, de la vivència de l’amistat, de la tertúlia tot sopant, de la salutació a qui potser només pots veure i saludar, i abraçar, en la nit literària? Quina sort que patrocinadors, editors, llibreters, escrivents, lectors, amics i simpatitzants puguin trobar-se una nit de novembre, amb les primeres neus caigudes, amb el caliu i el motiu d’una vetllada literària, que és fer país, tant o més que pavimentar un tram de carretera. Quina sort poder dedicar un parell o tres d’hores a parlar, a mirar-nos els ulls, a dir-nos coses en viu i en directe i deixar de costat la pantalla del telèfon, que ens té agafats com una paparra. I quina sort saber que l’escriure i el llegir sedueixen i permeten el conreu del pensament a tanta gent que a voltes ens sembla engolida i perduda per la indiferència cap a un humanisme que també ens sembla que va i ens fa anar a la deriva.