Desconcert i respecte imprescindible

Darrerament els mitjans internacionals van plens de denúncies públiques de dones, més o menys famoses, que han estat violades, o de les quals han abusat sexualment alguns poderosos. És un altre pas sobre els no menys inadmissibles maltractaments, que fins i tot acaben en assassinats o homicidis. També de menors, dels dos gèneres, sovint a través de les xarxes –en aquests casos anti– socials.

Aquestes manifestacions actualitzades del dret de cuixa des de posicions de superioritat no són noves. El que passa ara és que es divulguen, que és necessari que es faci, i que s’intenten combatre, millor preventivament. Sense retornar als temps de l’educació segregada per sexes o de l’acompanyament obligat de les noietes per les mares, que no evitaven res als camerinos de les artistes en teatres i cabarets.

Un altre fet diferent i simultani és el desconcert general, cada vegada més analitzat per professionals de la medicina, la psicologia i la sociologia, de persones grans, i especialment d’homes, davant els canvis socials, del canvi de papers del patriarcat –o el matriarcat– a la igualtat de gèneres encara no totalment assolida.

A les societats tancades, entre les quals podríem perfectament incloure aquesta, petita, de muntanya, de relacions properes força limitades, el risc d’aquests abusos i del manteniment en secret és més alt, fet que no treu que es publiquin casos flagrants quan arriben als tribunals.

Potser el mascle alfa tradicional no arriba a entendre que no s’hi val, que mai no ha estat admissible, deixar anar la mà lúbricament sobre el cos d’una persona, ni dedicar unes suposades floretes que són perfectes grolleries al pas d’una bellesa, ni fer directament, i encara menys repetides, allò que es deien “avenços” o “proposicions deshonestes”.

És cert que, en paral·lel a l’afirmació que el nu no és brut, que brutes són certes mirades, hi ha sensibilitats, principalment femenines, extremes. Que poden interpretar i de vegades interpreten com a atacs gestualitats d’afecte net. Recentment va dimitir el ministre de Defensa del Regne Unit reconeixent que havia posat la mà sobre el genoll d’una dona. Molt probablement no es va limitar a això, perquè un dels drets de qualsevol acusat és amagar la veritat, o tota la veritat, en l’exercici de la defensa. I manta vegada aquesta susceptibilitat s’explica per experiències –agressions, abusos– anteriors nefastes.

Un altre aspecte, que reflecteix la sensació d’inferioritat real masculina, ben estesa, és la por davant la dona en situació social, intel·lectual o econòmica superior, o de més alçada física, no diguem ja si és ella qui s’insinua, en el cas que el receptor de l’avenç tingui la capacitat d’entendre la subtilesa habitual de la insinuació.

I tot plegat no és exclusiu dels homes grans. Un altre fenomen constatat és que hi ha massa joves, des de l’adolescència, que continuen exercint, o intentant exercir, el domini sobre les noies, controlant fins i tot les comunicacions dels mòbils, les indumentàries, les mirades de o a un tercer, que poden abocar a l’amenaça o l’agressió.

Amb tot plegat, el que resulta evident és la necessitat absoluta del respecte. A la intimitat personal en general, sense excepcions. A la llibertat sexual, especialment la dels considerats, encara avui, més febles, per molt que ja fa dècades el misogin Jardiel Poncela constatés que “el sexe feble ha fet gimnàstica”, però podríem constatar igualment que no l’han feta les i els menors d’edat.

No s’hi val al·legar com a provocacions l’atractiu d’una persona, ni la lleugeresa de roba, ni la manera de moure’s. Qui trobi natural repassar un objecte de desig viu hauria de pensar que ha rebut d’entrada un no tàcit, i no és no.

Aconseguir-ho no és fàcil. I menys, que aquest respecte imprescindible arribi a ser total. Com en tantes actituds i comportaments vitals, la solució radical, la clau, és l’educació. No només a l’escola, sinó sobretot a la família, i més que amb les paraules, l’exemple. A la família i a l’entorn social, perquè és cert que per educar una criatura cal la intervenció de tota la tribu, una tribu on encara circula massa el criteri que la masculinitat és més gran segons el nombre de conquestes i la feminitat més perfecta com més prudent.