De lliçons i presons

Fa cosa de tres setmanes un tribunal alemany va condemnar la senyora Ursula Haverbeck, de 88 anys, a sis mesos de presó. El motiu de la condemna va ser la negació de l’Holocaust a l’Alemanya nazi, així com haver dit que Auschwitz era un camp de treball on no s’exterminava ningú i que tot era una mentida. No sé si la presó serà efectiva i si la dona acabarà entrant-hi, atesa la seva edat, però la justícia alemanya no deixa que hi hagi cap dubte respecte a un genocidi que mai s’hauria d’haver produït.

A Espanya, el mateix segle i la mateixa setmana, comportaments i manifestacions en què es posava sobre la taula el passat d’una dictadura, sense cap tipus d’escrúpols, realitzats per persones que ocupen llocs de responsabilitat en el partit del govern, passaven amb més pena que glòria, però deixen estupefacte, per dir-ho suaument, bona part del personal. Pablo Casado, el vicesecretari de comunicació del PP, va dir en roda de premsa tot referint-se a Carles Puigdemont que podria acabar com Lluís Companys. Posteriorment, en el torn de preguntes, una periodista li va preguntar si la seva intervenció es referia a l’empresonament de Companys o a l’afusellament. El senyor Casado va acabar dient, i cito textualment: “Quien olvida la historia está obligado a repetirla.” Patètic. En qualsevol país de la Unió Europea, Pablo Casado ja estaria a casa o al carrer dedicant-se a altres feines. Spain is different.

O també ens retrobem amb personatges com Josep López de Lerma, exportaveu de CiU, que en una aparició a 13 TV va comparar el que s’ensenya a Catalu­nya amb l’aparell de propaganda de Joseph Goebbels i es va quedar tan ample. I, òbviament, aquí no passa res. Spain is different. Oh, yes!

No passa res? Be, potser sí. Per una banda, molta legalitat, molta Constitució i també moltes garrotades, sense una mínima disculpa. I per acabar-ho de rematar, el 155, tret de sota la màniga, amb un grapat de gent a la presó.

De l’altra, manifestacions pacífiques en les quals mai s’havia trencat un plat (val, descomptem la trencadissa de tres vehicles de la guàrdia civil un dia d’ànims molt calents), i en tots aquest anys, s’hi estigui o no d’acord, amb un comportament exemplar.

Engarjolar, empresonar per manifestar idees diferents i pacífiques, votades pels ciutadans, mai hauria d’estar permès. Es pot deixar sense efecte una república –de fet, cap govern l’ha reconeguda, com tampoc Espanya ni Europa–, però tota la resta sobra. No fa falta. Sols demostra la incapacitat política del govern espanyol, i com el poder judicial a Espanya, tal com explicava Eduard Punset dijous passat a La Vanguardia, no és independent, sinó que està condicionat pel poder polític, a conseqüència de la transició. Qui escull els membres del Consell General Judicial?