La tribuna
Puig i Cadafalch a la Seu d'Urgell
En record de mossèn Pere Pujol, que li fou eficaç col·laborador
Fa cent anys justos la catedral de Santa Maria d’Urgell era remodelada en el seu interior per l’arquitecte de renom, en Josep Puig i Cadafalch, que aleshores tenia 50 anys i ja portava tota una meritòria carrera de valorització del patrimoni romànic i artístic al darrere. A la Seu hi havia des de feia una dècada el bisbe Joan Benlloch i Vivó, que tenia, el 1917, 53 anys. El fet que bisbe i arquitecte fossin gairebé de la mateixa quinta, segurament va fer més portadora l’obra de remodelació i en part de restauració de la catedral. Però podem dir també que, de ben segur, la comesa de l’arquitecte Puig i Cadafalch no hauria estat ben reeixida sense l’aportació i col·laboració de qui era un jove capellà de trenta anys, mossèn Pere Pujol i Tubau, fill de Ribes de Freser, que dotat d’una curiositat brillant per la història i acurat recercador, facilità a Puig i Cadafalch tota la informació sobre la catedral i li detallà fil per randa els papers antics que ell mateix estudiava a l’Arxiu Capitular. De l’actuació a la catedral de la Seu d’Urgell, l’arquitecte mataroní n’aprofità de seguida material i imatges per al volum 3 de la prestigiosa Arquitectura romànica de Catalunya, amb el volum 1, L’arquitectura romana; L’arquitectura cristiana preromànica publicat el 1909; el volum 2, L’arquitectura romànica fins a les darreries del segle XI i els volums 3, 1 i 2, dedicats a Els segles XII y XIII. A part de pouar en l’actuació a la Seu d’Urgell i reflectir-ho a Arquitectura romànica de Catalunya, Puig i Cadafalch tingué l’encàrrec del bisbe Benlloch de fer una monografia sobre la catedral, i aquí és on mossèn Pere Pujol resultà eficaç col·laborador i gairebé ànima i actor principal, ja que pràcticament els textos que l’arxiver d’Urgell enviava a Barcelona, de propi redactat o revisats i corregits sobre els de l’arquitecte, eren els que Puig i Cadafalch incorporaria al llibre Santa Maria de la Seu d’Urgell: estudi monogràfic, editat a Barcelona l’any 1918. Val a dir que si en la portada surt només el nom de Josep Puig i Cadafalch, a la primera pàgina hi consta també: Amb la col·laboració de mossèn Pere Pujol, Prev., una col·laboració, repetim, que mereixia per si sola una coautoria que el mateix Puig i Cadafalch hauria pogut proposar en publicar el llibre. De totes maneres, l’aportació de mossèn Pere Pujol a la intervenció de Puig i Cadafalch ara fa cent anys a la Seu, és només un trosset en la seva trajectòria com a investigador, que va desenvolupar de manera acurada, tal com hem dit suara, i amb una capacitat de treball i de documentació digne de tot elogi, a més d’una difusió i divulgació constant al llarg de la seva vida en publicacions diverses. I aquí anem a raure un altre cop en la seva Obra completa, que a cura de Joan Riera i Simó tingué a bé compilar i publicar Bartomeu Rebés a Editorial Andorra l’any 1984.
Del pas de Josep Puig i Cadafalch per la Seu d’Urgell en tenim una excel·lent exposició recordatòria que podem veure a la sala La Cuina, del complex cultural Les Monges, a la Seu. Inaugurada el dia 10 de novembre, la podeu visitar fins al dia 9 de desembre, sota el títol: Una nova catedral: Puig i Cadafalch i les restauracions de la Catedral d’Urgell al segle XX, de la qual en són comissaris la geògrafa i historiadora Clara Arbués i l’historiador Carles Gascón. El resultat és un repàs nítid i molt entenedor de la intervenció de Puig i Cadafalch, però també un exhaustiu i gràfic recorregut per les restauracions que, o bé projectades abans d’ell, com la que ideà una dècada abans Pascual Sanz Barrera, o bé materialitzades a cavall de mitjan segle XX successivament per Cèsar Martinell, Alejandro Ferrant i Francisco Pons Sorolla i Víctor Caballero Urgía. En concordança amb l’exposició, ahir mateix tingué lloc a la biblioteca Sant Agustí, a la Seu, la conferència Josep Puig i Cadafalch, estudiós i intèrpret de l’art romànic, pels historiadors de l’art Rosa Alcoy i Pere Besaran i el proper dia 1 de desembre, festivitat de Sant Eloi, a l’Espai Ermengol podrem escoltar la conferència Mn. Pere Pujol i Tubau, arxiver capitular d’Urgell, coordinador de la restauració de la Catedral d’Urgell, per la delegada de patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, i l’historiador Carles Gascón.