Andorra a taula

Aquest mes de novembre se celebra per 11è cop l’Andorra a Taula, un gran aparador gastronòmic de la cuina de les nostres valls. Vint-i-cinc restaurants tre­uen el millor del seu rebost per oferir-ho als comensals que els visiten. Darrere dels menús que ofereixen hi ha moltes hores de treball per elaborar els plats, alguns d’ells genuïns de l’Andorra a Taula. La preparació d’aquest esdeveniment gastronòmic és la­boriosa i feixuga. La col·laboració de la Unió Hotelera en la confecció del catàleg, així com la d’Andorra Turisme en la seva difusió és imprescindible. Aquest any tenim algunes novetats en l’Andorra a Taula, com per exem­ple que el nostre patrocinador principal ha volgut maridar els àpats amb una cervesa prèmium, l’Inedit. Crec que és una de­cisió encertada, i això que avui és habitual fa anys que per a alguns hauria estat un sacrilegi.

També aquest any, com a novetat, s’ha comptat amb la col·laboració del Bàsquet Club Andor­ra. L’aparador que ens ofereix el MoraBanc Andorra és del tot inqüestionable. Prova d’això ha estat que el 12 de novembre passat el pavelló de Govern s’omplís d’aficionats amb barrets de cuiners. La imatge s’ha vist reproduïda en molts fòrums visuals. Potser molts de vostès no ho recorden, però a les primeres Jornades de tardor de cuina andorrana, pels volts del 1993, el Festina, que en aquells moments jugava a la lliga ACB, també es va brindar a promoure la cuina d’Andorra en un acte conjunt al pavelló de Govern. La imatge que en va quedar em fa recordar la gent que han donat tant per la cuina d’aquest país. Deixeu-me –i no pot ser d’una altra manera– començar recordant la meva padrina, la Maria Montanya, de Cal Calones; també l’Antoni Sasplugas; la Dolors, de la borda Raubert; la Maria i el Ramon, del Celler; el Manel i la Pepita; el Claude Martí; el Jacques i la Mercè; la Quima, la Rosita i la Isabel; el Miguel Ayala i el Ricardo, del Park Hotel, gran persona amb qui els cuiners tenim un deute per la seva gran dedicació a l’ofici, la seva senzillesa i els seus savis consells. A tos ells, i d’altres que de ben segur que em deixo, gràcies per la feina feta.

Durant molts anys la nostra cuina ha estat amagada a les llars. Als hotels i restaurants d’Andorra se servien més paelles que arròs a la cassola, més sarsueles que truites de riu, més vol-au-vents que trinxats, entremesos que xicoies, tournedós que fricandós. Han hagut de passar anys i ha calgut l’esforç de molts cuiners per posar en valor uns plats tan nostres.

En aquest sentit, l’Andorra a Taula i en el seu moment les Jornades de tardor de cuina andor­rana han fet la seva feina. Aquelles primeres jornades que vam idear amb en Joan Berenguer, l’Antoni Azurmendi i el Josep M. Coma han donat el seu fruit. Avui podem constatar que en molts dels nostres restaurants és habitual trobar trinxat, arròs de muntanya, allioli de codony, xarop de pinya d’avet, civets, bolets, productes del bosc, vedella d’Andorra i fins i tot vins dels nostres cellers.

Res més. Agrair a tots, que som molts, els que fem possible aquest projecte que ens permet gaudir d’un bon menjar i beure, i disculpar-me per si m’he oblidat d’algú. Felicitats a tots per l’Andorra a Taula i bon profit!