El dret a l'edificació a Andorra

Que els treballs de recerca de temes andorrans, siguin de dret, d’història, o crítica literària o pura creació no apareixen gaire a l’anomenada premsa de Regne d’Espanya, o més amunt, a les terres del Copríncep francès, no és quelcom ni que m’esveri, ni que em sobti. Els mitjans de comunicació s’interessen més per certes anomalies andorranes –només cal veure, llegir o escoltar els periodistes o tertulians golafres dels escàndols andor­rans, creats la major part pels propis súbdits d’un o altre cantó o de la pròpia Andorra– que pel fet que un país-estat dels més vells d’Europa, aquest sí, s’escriguin tesis doctorals, com la que avui vull comentar, intitulada L’edificació en el Dret Andorrà, deguda al doctor Pere Figuereda i Cairol.

Tema candent, des de fa dècades, la construcció a Andorra. Jo personalment en soc molt crític. L’edat –em sembla– m’ho permet. No hem sabut, de cap manera, matrimoniar passat i present. No dic futur, perquè el veig fosc... oi? I, certament, respecto els arquitectes, només mancaria. A vegades, però... També passa amb advocats, metges i altres gèneres o subgèneres.

Figuereda ha bastit els fonaments del seu treball-doctorat en la legislació històrica, i la vigent, al Principat. Ha pouat en les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. També en les sentències del Tribunal Constitucional d’Andorra. Sense oblidar, és clar, la jurisprudència dels tribunals andorrans, tant dels òrgans jurisdiccionals històrics com els actuals (des de l’antic jutjat Administratiu i Fiscal, el Tribunal Administratiu i Fiscal del 1990 al 1993), però anteriorment, també de les resolucions de les antigues delegacions permanents dels Coprínceps, que històricament havien realitzat aquesta funció jurisdiccional en matèria administrativa, fins arribar, finalment, als actuals Tribunals de Batlles i sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Cal afegir-hi una extensa bibliografia de temàtica andorrana, tan general com específica.

I, de manera molt interessant, el dret comparat de microestats com el Principat de Mònaco i San Marino.

En el fons d’aquest treball-doctorat hi ha l’anhel que a l’esdevenidor, les seves aportacions jurídiques puguin arribar a fer-se un lloc i plasmar-se en el dret positiu andorrà, per tal de donar solucions a problemàtiques ben actuals, facilitant la tasca de l’administració i oferint als ciutadans major garantia.

Cal dir, al meu modest entendre, que aquesta tesi doctoral s’insereix en la mentalitat sàvia andorrana que sempre ha aportat i s’ha format no sobre la base de trencaments, sinó que històricament ha evolucionat lentament, més que no pas s’ha revolucionat de cop i volta.

Dins d’aquest esperit d’investigació i de serietat científica, sempre evolutiva certament –un treball d’investigació en propicia un altre més avançat (així és la ciència)–, considero que l’obra del doctor Pere Figuereda i Cairol (i d’altres i altres investigadors, publicistes i escriptors que prenen el nostre país com a subjecte de reflexió, d’anàlisi o de cultura) mereix més espai als mitjans que les notícies publicitàries d’eleccions i d’èxits o fracassos, segons els vidres de les ulleres dels partits polítics. Com és que l’anomenada oposició mai no troba res bé en el que fa el Govern? I a l’inrevés, només quan l’aigua arriba al coll, el Govern crida l’oposició?

Penso que de tant en tant, retrobo l’ànim veient com persones –i més si són de fora d’Andor­ra– s’entretenen a estudiar i analitzar el nostre país. Jo voldria que aquí també ho féssim (ja sé que a la Universitat d’Andorra també es fa). Però li donem importància, o més aviat ens interessen falòrnies barreja de política i justícia o qui pot fotre a qui?