La tribuna
Col·laboració francoandorrana
Existeix una bona entesa entre les autoritats dels dos països en temes viaris en època hivernal i això abraça tant la prefectura com els que porten les màquines llevaneu
Andorra està enclavada en un entorn geogràfic d’alta muntanya en què les comunicacions han estat sempre difícils i feixugues. Els entrebancs s’accentuen a l’hivern, a causa de les condicions meteorològiques adverses. Per raons del relleu accidentat del territori, de la major altitud i de les condicions climàtiques més extremes, és especialment complicat mantenir oberta l’accessibilitat des de França.
Hem pogut constatar reiteradament que els serveis de l’administració francesa que s’encarreguen de la viabilitat hivernal actuen amb diligència per treure la neu i el gel de les carreteres. No només per garantir l’accessibilitat a les poblacions del seu territori, sinó també per mantenir obert l’accés viari al nostre país. L’esforç dels equips de la Direction Interdépartamentale des Routes de Sud-Ouest (Dirso) és molt meritori i gràcies a les seves intervencions podem gaudir de comunicació gairebé permanent en uns paratges inhòspits, sotmesos freqüentment a situacions meteorològiques extremes.
Els serveis andorrans i francesos treballem de forma coordinada en el manteniment de la viabilitat hivernal. Existeix una bona entesa entre uns i altres, amb contactes freqüents en tots els àmbits: des de la prefectura de l’Arieja i la Dirso fins als encarregats de les màquines de treta de neu.
Tot i la bona col·laboració, poden succeir episodis meteorològics molt adversos en els quals és impossible mantenir la carretera oberta. En situacions de nevada acompanyada de vent molt fort es perd completament la visibilitat, i, a més, el vent acumula de nou neu sobre la carretera immediatament després del pas de la maquinària. En aquestes circumstàncies, per motius de seguretat, és inevitable tancar la carretera o bé limitar la circulació de camions de gran tonatge.
Les administracions públiques, guiades per la responsabilitat, hem de limitar les comunicacions per evitar accidents i danys en situacions extremes com les que acabo de descriure. I parlo en primera persona del plural perquè molt sovint quan França es veu obligada a tancar o limitar la circulació a l’RN-22 i RN-20 per la nostra banda ens veiem obligats a tancar el port d’Envalira.
Més enllà de la viabilitat hivernal, millorar les comunicacions viàries amb França i Espanya ha estat una llarga reivindicació dels nostres conciutadans. En aquest sentit, en els darrers anys s’han produït progressos viaris significatius, com la millora de la carretera N-145 o la desviació de l’RN-20 a Acs-dels-Tèrmes. I, en un futur proper, la carretera RN-20 serà objecte d’una profunda transformació, gràcies a l’acord signat el 22 de març passat entre l’aleshores primer ministre francès i el cap de Govern. Tal com consta en l’acord, França invertirà en els propers vuit anys 136,9 milions d’euros a l’RN-20 per introduir reformes substancials en el traçat i en la seguretat. Actuacions com la desviació de Tarascó o eixamplaments entre Merens i Acs-dels-Tèrmes es compten entre les actuacions que es duran a terme. Aquestes inversions disminuiran el temps dels desplaçaments i augmentaran el confort i la seguretat dels usuaris.
A banda dels 136,9 milions esmentats, l’acord estableix el compromís conjunt d’invertir 21,5 milions, a finançar al 50% entre els dos països, que es destinaran a obres de protecció contra allaus. La gran beneficiària d’aquest compromís és Andorra, perquè una gran part dels dies en què França es veu obligada a tancar la carretera és a causa del risc d’allaus. Andorra guanyarà accessibilitat i seguretat en la connexió viària cap a França i la resta d’Europa.
Una mostra més de l’ànim de cooperació entre França i Andorra per millorar les comunicacions viàries la trobem en el projecte Sapyra, que, amb un import de 4,3 milions d’euros, té com a finalitat l’estudi del risc d’allaus que afecten la carretera RN-20 i la construcció de proteccions en certs corredors determinats.
Estic segur que en els propers anys aquestes iniciatives conjuntes donaran fruits positius per al nostre país. És per això que a través d’aquestes línies també vull fer arribar el meu agraïment a les prefectures de la regió d’Occitània i del departament de l’Arieja, a l’ambaixada de França, a la Dirso i a tots els encarregats i conductors de les chasse-neiges. A tots ells, per la seva col·laboració i dedicació: moltes gràcies.
*Jordi Torres, ministre d'Ordenament Territorial