La clatellada telefònica

Andorra Telecom és l’empresa nacional de telefonia i per tant controla tota la xarxa al país. Fa poc, com explicava, van canviar les caixes receptores a domicilis i empreses per oferir un servei millor, encara en deuen estar canviant, i alguns usuaris es van quedar sense telèfon, Wi-Fi i televisió un parell de dies. També és veritat que un cop et localitzen són ràpids, però em pregunto què passarà en algunes segones residències de gent que pugi per Nadal i en plenes festes es trobi sense els mencionats serveis.

En qualsevol cas, si avui parlo de la companyia andorrana de telèfon, ho faig un cop més per reclamar unes tarifes que s’ajustin, com a mínim, als estàndards europeus.

Des del 15 de juny del 2017 una llei del Parlament europeu prohibeix cobrar pel roaming a tot l’espai europeu. Els ciutadans europeus es poden connectar a qualsevol país de la UE sense pagar més del que ho fan al seu país d’origen.

Andorra, òbviament, queda al marge. Ens hem adaptat a la transparència bancària i d’altres històries per ser més europeus, però fallem en un dels conceptes bàsics per als ciutadans de la comunitat i per als turistes que venen visitar-nos.

Valguin uns exemples. En l’actualitat un mòbil espanyol (de Movistar) paga les següents tarifes a Andorra: 1,21 euros d’establiment de trucada i 1,82 euros cada minut. A Espanya. Si truques a altres destins des d’Andor­ra: 4,83 per minut. Una fortuna. Una trucada a Espanya de deu minuts et surt per 20 euros. Una barbaritat.

Imaginin una família que ve a passar les vacances a Andorra i que passa deu dies per Nadal. Suposem que la mare truca a la seva filla que s’ha quedat a Barcelona cada dia i contesta a les trucades entrants amb normalitat. La factura pot disparar-se fins a límits insospitables.

Les tarifes d’Orange i de Vodafone també són molt elevades. Orange cobra 1,82 per establiment de trucada i 1,69 per minut. Vodafone, 1,20 i 1,69.

Si preguntes a Movistar i a les altres companyies el perquè d’aquesta diferència amb Andorra et diuen que les tarifes s’apliquen d’acord amb les que dicta el servei de telefonia del país en qüestió.

Quant al roaming, millor no parlar-ne. Com el visitant es despisti i comenci a rebre el correu electrònic, connectar-se a les xarxes i mirar alguna pel·lícula, va llest. El mes següent, quan li arribi la factura, se li passaran les ganes de tornar a Andorra.

Regular aquest despropòsit hauria de ser una prioritat per oferir una imatge moderna i europea del país. No pot ser que per als visitants –el benvolgut turista– sigui més car trucar des d’Andorra a Espanya, que fer-ho des de França, Nigèria, Cuba o el Japó.