Demagògia, desconeixement i afany de protagonisme?

A la passada sessió del Consell General el conseller Pere López denunciava el Govern per una suposada reducció de les hores lectives del català a l’Escola andorrana de batxillerat mitjançant una pregunta urgent que es va incloure a l’ordre del dia de la darrera sessió de control. Una argumentació que em va decebre profundament, principalment pel desconeixement que va mostrar el senyor López sobre el tema.

Quina casualitat que les queixes només li hagin arribat a vostè: militants mateix del Partit Socialdemòcrata es van quedar tan sorpresos com jo mateixa en assabentar-se’n i, fins i tot, el Sindicat d’Ensenyament Públic nega tenir-ne coneixement.

Voldria recordar al Sr. López que el pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea) no és propi del nivell de batxillerat: aquest pla es va començar a implantar als nivells de tercer cicle de primera ensenyança i primer curs de segona ensenyança el curs escolar 2013-2014, amb el treball i seguiment d’un equip tècnic format per mestres / professors, caps d’estudis, inspectors amb la supervisió de la coordinadora del pla estratègic per a la reforma i millora del sistema educatiu andorrà i d’un assessorament extern. L’aplicació al batxillerat no és altra cosa que una extensió metodològica conseqüent i coherent amb allò que es ve fent als altres nivells d’ense­nyament de l’Escola andor­rana.

Aquesta renovació educativa es concreta en el desenvolupament d’unes competències específiques i transversals que han de permetre als alumnes, en tant que protagonistes i reguladors del seu aprenentatge, intervenir en diferents àmbits de la vida: personal, interpersonal, social i professional. L’ense­nyament i l’aprenentatge de les llengües forma part d’un d’aquests eixos transversals. Desenvolupar la competència lingüística amb una funció comunicativa, oral i escrita, no és una moda nostra: és la tendència a Europa i en l’àmbit internacional. El model del Quebec, al Canadà, ha estat un dels principals referents a l’hora de construir el Permsea. El desenvolupament de la competència en llengües no pot fer-se d’una altra manera que no sigui integrant l’ensenyament i l’ús de les llengües en totes les àrees d’ensenyament i aprenentatge.

I com ho fa l’Escola andor­rana?

Doncs a través del treball per projectes a primera i segona ensenyança i mitjançant el projecte integrador a segon cicle de segona ensenyança i el projecte de recerca, al batxillerat. Aquest model atribueix un paper rellevant al desenvolupament de les competències i a la capacitat d’actuar eficaçment en situacions reals, diverses i complexes. Els aprenentatges que fan els alumnes van adreçats a resoldre situacions de la vida quotidiana i són el mitjà, i no pas l’objecte, d’estudi. Es planteja, doncs, als alumnes situacions de la realitat –certament complexes, ja que hi intervenen continguts de les diferents disciplines– que hauran de resoldre mitjançant la utilització dels recursos i les metodologies aportats des de les diferents disciplines.

Pel que fa al nivell de batxillerat, els alumnes tindran un tronc comú d’assignatures, un projecte de recerca i un d’actuació i servei, en benefici de la societat, que hauran de desenvolupar durant els dos cursos.

Amb l’exigència que implica aquest model de reforma, com pot pensar algú que es redueix l’horari lectiu de català?

És clar que aquesta transformació requereix d’una nova distribució de les hores lectives, tant dels professors com dels alumnes, però aquesta redistribució no implica, en cap cas, una reducció d’hores lectives dels alumnes, ans al contrari! L’exigència del català és molt més present en el treball de totes les àrees i assignatures, i més especialment en el treball per a projectes i de recerca.

Per tant, senyor López, si creu que el sistema té alguna mancança o punt feble, no s’aferri a la reducció horària del català, i menys encara a alarmar la comunitat educativa amb fets i arguments que no són reals sota un únic objectiu de carregar contra el Govern d’Andorra i Demòcrates per Andorra.

Ara bé, aquest desconeixement o afany de protagonisme i pura demagògia del PS ja no ens ve de nou i, lamentablement, ja forma part del tarannà rutinari dels membres del grup parlamentari que, segurament, davant la manca d’arguments, no poden (o no saben) fer-ho d’una altra manera.