La tribuna
4 generacions, 4 festes de Nadal
Primera generació
Principi del segle XX, a partir del 1915.
Besavis avui: eren nens en aquell temps, vivien en un poblet d’alta muntanya.
Festes de Nadal: del Pare Noel no se’n parlava. Se celebrava el naixement de Jesús. La nit de Nadal els joves passaven per les cases a cantar i recollien coques fetes al forn de llenya per les dones de la casa. El dia de Sant Esteve se les menjaven a la fonda del poble. També aquella nit feien una foguera a la plaça i ballaven al seu voltant.
A la matinada la gent gran anava a matines (missa de l’aurora). El dia de Nadal s’anava a missa i a rosari. Els dies de Sant Esteve i Sant Joan també eren festes de precepte.
La nit dels Reis els nens posaven un plat a la finestra i l’endemà hi trobaven una presa de xocolata, algun cèntim i una poma; res de joguines.
Aquells nens i nenes eren feliços amb aquelles quatre coses i els Reis se’ls imaginaven perquè no havien vist mai cap imatge seva.
Segona generació
Anys quaranta i cinquanta.
Padrins avui.
Els infants d’aquell temps, molts anaven a l’escola francesa i en aquesta ja es parlava del Pare Noel i es feia l’arbre de Nadal.
El Pare Noel venia a l’escola i portava material escolar (llapis, gomes...) i caramels.
Ja se celebrava la missa del gall i en sortir es reunien alguns veïns i menjaven xocolata desfeta, coca i vi bullit.
El Pare Noel no passava per les cases.
Per a Reis també es posava el plat a la finestra i els mags ja portaven joguines (nines, soldats de plom, trencaclosques, monedes de xocolata...).
El Pare Noel i els Reis es veien en llibres i estampes però no a la televisió, perquè no existia.
També els nens d’aquell temps esperaven amb il·lusió la vinguda dels tres mags.
Les celebracions religioses eren encara les més importants.
Tercera generació
Anys setanta i vuitanta.
Pares d’avui.
L’audiovisual ja existeix: televisió, vídeos, pel·lícules, cassets, etcètera.
El Pare Noel ja es veu pels carrers, botigues, avets, decoració, il·luminació... El Pare Noel ja surt abans de les festes per anunciar la bona nova.
Quasi tots els infants ja reben els seus regals, sigui a l’escola o a casa. I per a tots passen els Reis a la plaça del poble i a casa.
Les joguines s’han sofisticat: trens elèctrics, nines que parlen, caminen...
En aquella època tots tenien regals més o menys cars.
També es fan més pessebres a les cases, cotillons i molta gatzara.
La il·lusió dels nens per l’espera d’aquells personatges és la mateixa de sempre.
Les celebracions religioses continuen sent importants però no gaudeixen de tanta assistència.
Quarta generació
Principi del segle XXI.
Tothom sap com es passen les festes avui dia.
L’anunci de Nadal ja comença dos mesos abans; als carrers, a les botigues i a les bústies amb una profusió de catàlegs de publicitat.
La màgia d’aquestes festes existeix sempre al cor dels infants; però les noves tecnologies han suplantat les joguines tradicionals. Desitgem que se’n faci un bon ús.
Aquest relat no és un conte, sinó la història de quatre generacions d’una família andorrana que han passat juntes les quatre festes de Nadal.
Penso que en un esdevenidor pròxim hi pot haver fins i tot cinc generacions juntes celebrant les festes, ja que l’esperança de vida s’està allargant.