Dia de votació i soc aquí sense poder-ho fer

Em va arribar la sol·licitud, la vaig omplir, la vaig passar per fax… i continuo esperant les meves paperetes, que potser arriben demà o… En tot cas fora de termini per exercir el dret a pronunciar-me.

Estic dolguda, enrabiada...

De ben segur que no soc l’única d’Andorra i sé que ha passat a molts altres països, la qual cosa m’enrabia encara més. De veritat en ple segle XXI hem de dependre de correus? No es poden portar paperetes als consolats perquè els que tenint el dret i no rebem el que ens deuen puguem exercir-lo? Tant que control en tot, això és incontrolable? Au va...

He de reconèixer que mai he votat, he preferit sempre mantenir-me al marge de la política tant d’Espanya com de Catalu­nya i que siguin els que hi viuen els que decideixin qui volen que els governi, em sembla just.

Però davant dels fets ocorreguts a Catalunya aquest darrers mesos, crec que no hem de callar i toca posicionar-se, no sé si serà millor la independència o no o… el que sí que tinc clar és que tothom té dret a expressar-se pacíficament, a decidir el seu futur, que les coses no s’arreglen a garrotades, ni fent callar el poble, ni tancant a la presó la gent per defensar els seus ideals o creences.

I, sobretot, si alguna cosa no funciona o queda obsoleta, no cal quedar-se estancat ni callar, sinó mirar de canviar, evolucionar, bé les lleis evolucionen, oi? Doncs una Constitució també ho ha de poder fer.

Per mi no va d’independència sí o independència no, va de llibertats, va de respecte, va de tolerància, m’he cansat durant aquest dies de sentir veritables atrocitats i comparacions lamentables de la independència, de gent que no escolta i es pensa que si crida més o no deixa parlar l’altre té mes raó.

Dit això, avui el poble triarà el que vol i m’agradaria pensar que si no és el que el “Gobierno de España” li va bé, serà capaç de respectar-ho, potser soc il·lusa...

I ja que és Nadal, dates de propòsits de bones voluntats... agrair als senyors del PP i de Ciutadans fer-me reaccionar i fer-me adonar que potser no sé ben bé cap a on vaig en política, però sí que tinc molt clar cap a on no vaig!

Bones festes i sort Catalunya!