Un camí amb les persones

Acabem de cloure els actes de la campanya per celebrar els deu anys de la Fundació Privada Tutelar. Quan fa uns mesos ens vam reunir per preparar-la vam fixar-nos dos objectius a assolir: donar a conèixer la feina feta aquests anys i agafar impuls de cara al futur, de cara als nous reptes que se’ns presenten. Heu pogut seguir-nos a diferents articles a la premsa del país, a un magnífic programa realitzat per RTVA, a les xarxes socials i a la pàgina web de la Fundació, on podeu trobar encara tot el que hem fet. Us donem les gràcies pel seguiment constant i massiu i pel suport rebut.

La Fundació Privada Tutelar va nàixer l’octubre de l’any 2007, en el marc de la Llei qualificada de 15/ 2004, amb la intenció de crear un servei imprescindible, complementari a la xarxa de serveis socials que ja existien al país, per atendre les persones amb greus mancances o necessitats, és a dir, per donar suport a les persones que per diferents raons es troben més desvalgudes. El projecte va comptar des de l’inici amb el suport de les principals institucions del país: el Govern, el Consell General, els comuns i els coprínceps. Des d’aquella data, el nombre de persones ateses per la fundació no ha parat de créixer, en aquests moments són a la ratlla d’una cinquantena, i s’han diversificat les edats i les necessitats. Afortunadament, també ha estat ràpida i positiva l’evolució de la societat andorrana: s’han aprovat lleis importants, com és el cas del projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapa- citat, els organismes públics han multiplicat els serveis i ha crescut la solidaritat i la sensibilitat del conjunt de la societat en relació als col·lectius més necessitats.

Tanmateix, queda molt camí per recórrer. El rumb el va marcar la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU, signada a Nova York el mes de desembre del 2006 i ratificada pel nostre país. Un camí que no és fàcil perquè exigeix una revolució de fons de tot el que s’ha fet fins ara, una adaptació profunda que va des del canvi de la terminologia –que no és gens anodí– passant per la legislació, fins als recursos que s’hi dediquen. Resta, doncs, molt per fer i desenvolupar. Ho van exposar de manera clara els ponents de la taula rodona amb què vam cloure la campanya el dia 13 de desembre a la seu del Consell General, que van abordar el tema des dels àmbits de la justícia i de la salut, el president del Tribunal Superior de Justícia, Manel Abril Campoy, la cap de l’Àrea de Salut Mental de l’hospital, Gemma Garcia Parés, i Ivan Alís Salguero, fiscal adjunt. Ho va dir també el president del patronat de la fundació, el notari Rodríguez Miñana, quan va respondre a les inquietuds d’algunes de les persones ateses que, allà mateix, van manifestar que no volen sentir-se diferents, que no volen trobar-se soles i apartades de la resta dels ciutadans. Els va assegurar, i amb les seves paraules ens comprometíem tots, que ens tindran sempre al seu costat.

A mi em resta agrair en nom de la fundació el suport, l’escalf, que hem tingut per portar a terme la campanya, la col·laboració entusiasta de les institucions, les empreses, els artistes que ens han cedit les seves obres i els voluntaris que han fet possible que els objectius que ens vam marcar s’hagin assolit. I em refereixo, sobretot, a l’objectiu d’agafar impuls per treballar amb més força que mai pel benestar de les persones ateses, perquè com va dir el síndic general en presentar l’acte, no ens podem permetre que cap persona es quedi enrere en el camí.

*Rosa Castellón, Secretària del patronat de la Fundació Privada Tutelar