Preguntes mentre esperes l'autobús

Agafar un autobús de línia en aquest país és sempre una experiència, com a mínim curiosa. Mai saps com comença ni com acabarà el viatge. Mentre s’espera l’arribada d’un d’aquests vehicles, la majoria dels quals són més autocars que autobusos, amb la manca de comoditat que implica, sempre em venen al cap algunes preguntes. Cal córrer per arribar a la parada a l’hora que indica l’horari? Mai se sap. El més normal és que si diu que arribarà a les 16.30, per exemple, ho acabi fent a i 40, encara que tampoc és gens estrany que es presenti a i 25 i per tant hagis d’esperar al següent, que en la majoria dels casos serà al cap de 30 minuts. 10 si és a Sant Julià o Escaldes. Si vas al Pas o Arcalís ja n’haurem d’esperar 60.

En general cal ser previsor, si s’és usuari del transport públic al país amb més vehicles per persona del món, tal com es va publicar el passat mes de novembre. Haver d’esperar trenta minuts d’espera pot significar un cafè i un cigarro, però valdria la pena fer un esforç i poder concretar al màxim l’hora programada amb la real. Es podria optar per una app que indiqui el temps d’espera fins que arribi. Des d’aquí llanço el repte al Niu d’Andorra Telecom, per exemple.

Una altra pregunta interessant que es podria fer, en aquest cas bàsicament al comú d’Andorra la Vella és, per què les marquesines d’espera estan allunyades uns metres d’on para el bus realment. Això es pot comprovar fàcilment, amb la ja desapareguda parada de la Sardana, o a la següent, la de Consell d’Europa. Un entra a dins, per aixoplugar-se si plou, si neva, si fa massa calor, pel que sigui, i quan arriba l’autobús has de sortir, mullar-te, congelar-te o morir-te de calor fins a la porta d’entrada. A les par­ròquies altes i baixes, les parades acostumen a estar directament en la intempèrie, així ja de pas, seria molt demanar posar-les sota cobert?

Soc conscient que he dit una mitja veritat, o postveritat com s’estila darrerament. He dit que el temps d’espera entre busos és de 30 minuts. Ja sé que aquí hi ha dues companyies que fan exactament el mateix servei, i que més o menys quadren perquè passin cada 15 minuts, però en aquest punt entra una nova pregunta. Per què no són compatibles les targetes de pagament? Potser perquè el servei públic del transport interparroquial l’exerceixen dues companyies privades. En temps on les parròquies d’Escaldes, Andorra la Vella i Encamp estan treballant per unificar en una única targeta el pagament de l’estacionament en qualsevol d’elles, per què no poden fer el mateix els autobusos?

Més, un cop hem pujat i ens hem assegut arrenca el bus i al cap de 150 metres, ja trobem la següent parada. Si tens la sort d’agafar el bus que necessites per arribar a l’hora allà on vulguis, i cada poc vas fent parades on pugen dues persones, fa sentir certa ràbia i impotència.

Finalment, el moment en què un arriba al seu destí. On tinc el botó per cridar la parada? En alguns, està on toca i és fàcilment identificable. En altres està amagat i no hi ha manera de veure’l, i en d’altres està a la teva gola quan crides al conductor: “parada!” Sembla una broma però cada cop que hi ha una estació i el botó no es troba fàcilment, se senten algunes veus cridant: “parada!” o “conductor, parada!” Hi ha qui té més experiència i ja se situa a la porta del conductor quan veu on ha de baixar i per més que aquest li cridi que ha de sortir per la porta del darrere, s’hi nega i ho fa per la de davant.

El cost del bitllet podria ser un altre element de debat. Val el mateix anar a Canillo que a Sant Julià? I al Pas, per què val més de 5 euros? Per què passa pel Túnel d’Envalira? Si el peatge en val poc més de sis. Cada persona que hi va i paga els més de 5 euros, genera una plusvàlua important per a les companyies. S’entén que en una xarxa homogènia el cost sigui el mateix per cada parada, però en aquest cas estem parlant d’un servei que connecta poblacions que estan a quilòmetres de distància. El volum de persones es mou principalment entre les valls centrals, Sant Julià o la Massana, i trajectes a Canillo o Ordino, són menys concorreguts, així que han trobat la manera de compensar la distància amb el preu. I preparem-nos que ara demanen una pujada del 4% per aquest 2018.

Dels horaris de finalització en podríem parlar llargament, però malgrat tot cal reconèixer que el sistema funciona, encara que podria ser molt millor.