De la celebració de Sant Antoni a Canillo

El 17 de gener és la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals, també anomenat Antoni del porquet o Antoni dels rucs.

Fins a mitjans del segle passat, on a Andorra quasi totes les cases feien de pagès, Sant Antoni era festa de precepte. No hi havia escola i es feien moltes celebracions, i a la majoria de les cases hi havia algun Antoni, Ton, Tonet o Antònia.

A Canillo, al matí se celebrava missa a l’església parroquial, a l’altar de Sant Antoni.

Els feligresos assitien a la missa i cada casa hi portava un ciri (prop de 50 cremaven durant la missa) per demanar protecció per als seus animals. Al final de la missa es cantaven els goigs. Sortint de missa, el mossèn i els escolans passaven per totes les corts del poble per beneir el bestiar. I a la tarda es feien els Encants, una tradició que encara perdura en algunes parròquies. Una setmana abans de Sant Antoni, el sagristà o campaner, com l’anomenaven, perquè tocava la campana (oració o angelus) a punta de dia, al migdia i al primer foscam, passava per totes les cases amb una capelleta de Sant Antoni i els pagesos li donaven peces de carn de porc que havien matat aquell any o l’any abans (peus, orelles, cap, etc...); algunes cases donaven un pa o un saquet de blat. Després de resar un parenostre i de convidar el sagristà, continuava el recorregut.

El dia de Sant Antoni a la tarda, es subhastava tot el que el sagristà havia recollit. Els Encants es feien davant la rectoria. El mossèn, assegut davant d’una tauleta, apuntava el nom dels compradors i el preu que havien cantat. Els diners recollits eren per a l’església.

A Canillo, la tradició dels Encants s’havia perdut, però es va recuperar cap als anys 2000 gràcies al senyor Josep Casal, de cal Gabatxó, quan va ser president de la Unió Pro-Turisme, i al comú de Canillo.

Actualment, a les parròquies on es fan els Encants se solen subhastar diferents tipus de queviures, com ara embotits, i els diners es destinen generalment a alguna ONG. Però avui dia, la festa de Sant Antoni és sobretot coneguda popularment per la vianda (o l’escudella, com es diu a moltes par­ròquies) on s’apleguen molts veïns i turistes, a l’entorn de les fogaines enceses a punta de dia, per menjar un plat de vianda i emportar-se’n de record el plat de terrissa decorat amb l’any de la celebració. Aquest àpat recorda que la vianda era el plat típic i diari del temps passat: el dinar era sovint un plat de vianda i un trosset de cansalada o de botifarra.

Les primeres escudelles les van promoure fa més de 40 anys uns quants veïns que es deien Antoni, a l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella.

A Canillo, la vianda popular es va fer per primera vega- da l’any 1979 a la plaça de Montaup, i els primers escudellaires van ser Pere Torres, de cal Toni del Forn, i Antoni Torres, de cal Roc.

I per acabar, un petit record per al Tonet Casal, de cal Mas del Cortal, que ens ha deixat fa poc; i per al Tonet de cal Salla d’Erts, que va fer la plega de Sant Antoni i els Encants a les parròquies de la Massana i Ordino durant més de 25 anys.

Felicitats a tots els Antonis, Tonets, Tons, Tonis, Antònies i bona escudella i vianda a tothom.