Respectar els drets dels animals

Fa temps que em volta pel cap una hipòtesi: caminem en una direcció on els animals gaudiran de drets i on es qüestionarà l’existència d’escorxadors i fins i tot el seu consum. L’ésser humà és carnívor, des de fa milers d’anys que caça per alimentar-se però l’avenç cultural –al món occidental– està posant els animals irracionals com a éssers diferents i inferiors, però amb uns drets a protegir que faran cada cop més difícil maltractar-los, escorxar-los i finalment menjar-nos-los.

Fa dècades que col·lectius conservacionistes, per exemple, denuncien que certes classes socials usin la pell d’animals per confeccionar abrics, sabates, cinturons, etcètera. Es pot entendre que a la prehistòria aquesta pràctica fos necessària per la pròpia supervivència per defensar-se o alimentar-se. Però avui en dia amb els avenços que ha fet la humanitat ja no hi ha aquella necessitat vital.

En un altre àmbit, el de la diversió, l’esplai, estem assistint a una crítica creixent de les corrides de toros al·legant, amb raó, que es maltracta un animal pel plaer d’acorralar-lo. Una tortura, impròpia d’éssers civilitzats i cultes. I qui diu les corrides pot dir altres tradicions que tenen com a punt culminant el maltractament i fins i tot la mort d’animals indefensos. No fa gaires anys eren l’atracció principal dels circs que avui dia, sense animals, van desapareixent. L’acusació del maltractament n’és la causa. També hem vist protestes quan es maten foques o es pesquen tonyines. Una altra activitat que és focus de fortes crítiques és la cacera d’animals (lleons, elefants, tigres, cérvols, llebres), ja siguin per fins esportius o comercials. Cada vegada hi ha més gent que critica la cinegètica: matar animals per simple plaer i gaudi i penjar el seu cap al menjador de casa. O de la pell fer-ne una estora. O criar ànecs, com fan a França, per obtenir foie gras. De la necessitat i la gana hem acabat caçant-los o menjant-los per plaer.

Les xarxes socials (Facebook, YouTube, Twitter...) van plenes d’imatges de maltractament d’animals a granges o als escorxadors. Imatges a vegades cruels, esgarrifoses, que circulen amb un èxit més que notable d’audiència. Per contra, les mateixes xarxes ofereixen moltes mostres de mascotes (gossos, gats, lloros, cotorres, mones...) que ens captiven l’interès fent piruetes o trapelleries que fan les delícies i que sovint són els autèntics reis d’Internet.

Les mascotes, a més, són un bon negoci per a aquesta xarxa de clíniques veterinàries que els cuiden com si es tractés d’humans. Jo tinc una experiència de quan una filla meva que feia obres a casa seva em va encarregar de cuidar un gat que a còpia de conviure te l’estimes i el cuides. Va emmalaltir i el vam portar al veterinari i el van haver d’operar (problemes de pedres al ronyó). L’anada al veterinari em va descobrir fins a quin punt els humans estem disposats a dedicar temps i diners per cuidar-los. Observava els clients i veia quina estima, preocupació i dependència tenen molts humans vers les seves mascotes. Vaig pensar que ja els estem situant quasi al mateix nivell que els humans. Potser supleixen els fills. I no s’escatimen sacrificis.

Fa pocs dies que menjava una cuixa de conill ben cuita i saborosa i quan me la vaig posar a la boca i la vaig mossegar vaig sentir-me culpable de menjar-me un animal que probablement va ser criat per acabar en un plat. El mateix puc pensar davant d’una saborosa cuixa de pollastre, d’un bon bistec de vedella. I penso que potser no es tardaran gaires anys a fer que disminueixi el consum de carn i augmenti el consum vegetarià.

Ara em ve a la memòria un reportatge de televisió on s’anunciava que en un futur no llunyà i a causa de l’augment de la població mundial ens haurem d’acostumar de diversificar la dieta alimentària introduint-hi, com ja fan a l’Orient, un bon plat d’insectes ben fregits. I veies imatges d’un plat ple de llagostes, cucs, escarabats, formigues, ben rostits, i veies com se’ls menjaven com si es tractés de caviar.

Per altra banda, la ciència avança per prevenir malures i aconseguir plantacions lliures de certes plagues. Els que avui dia són joves veuran avenços inimaginables en tots els terrenys de la vida. També en el camp alimentari.

Però no em vull desviar del tema inicial. La nostra civilització, com deia, està posant els animals quasi al mateix nivell que la persona, amb uns drets que cal defensar. No em sembla gens malament que s’evitin sofriments i maltractaments.

Les xarxes socials posen davant dels nostres ulls el maltractament i el patiment d’uns éssers animals que en uns casos ens fan companyia (mascotes) o bé ens els acabem cruspint.

Anem-nos mentalitzant que tenen uns drets que ens caldrà assumir. Ens agradi o no.