La tribuna
L'odissea d'aparcar a la capital
Som uns quants els que patim la problemàtica, i tal com estan les coses amb la nova fase d’obres a l’avinguda Tarragona, tot fa preveure que la situació empitjorarà encara més
La setmana passada vaig topar-me amb un conegut que, igual que jo, treballa a la zona de Prada Ramon però no resideix a la capital. Portava cara de pocs amics –cosa poc habitual en ell– i de seguida vaig descobrir el perquè: venia de formalitzar el contracte de lloguer d’una plaça d’aparcament al barri perquè, segons va comentar-me, després d’anys estacionant-hi sense dificultats, darrerament s’estava trobant amb seriosos problemes per deixar-hi el cotxe. Fins al punt que alguns dies havia trigat fins a una hora de rellotge per aparcar.
No cal dir que em vaig sentir immediatament identificat amb la seva situació. Som uns quants els que la patim i, tal com estan les coses amb les obres a l’avinguda Tarragona, tot fa preveure que empitjorarà. Com a mínim, aquesta vegada el comú d’Andorra la Vella ha tingut la deferència de reconèixer que, amb la reforma del tram entre les rotondes dels Marginets i Prada Casadet, es perdran més places d’aparcament, cosa que va callar en la primera fase de les obres.
En efecte, aleshores es va fer arribar a la premsa una simulació en 3D on es podia apreciar que, tot i l’espai que es menjava la nova illa central de la CG-1, es mantenia igualment tota la filera de places d’aparcament. Per a sorpresa de veïns i comerciants de la zona, la realitat va acabar distant força del que prèviament se’ls havia mostrat.
Pocs mesos abans, el cònsol Jordi Minguillon ja havia acomiadat el mandat desmantellant la zona blava de l’avinguda Bonaventura Riberaygua, i substituint-la per unes jardineres que ningú li havia demanat i que, siguem sincers, només serveixen per fer nosa, ja que l’espai que guanya el vianant és mínim.
Mentre altres àrees del barri també s’han anat veient desproveïdes de places d’aparcament, com el carrer de Na Maria Pla, no hi ha setmana que passi sense que una part de la poca zona verda que encara queda a Prada Ramon es vegi inutilitzada per alguna acció puntual: quan no és la neteja del carrer, són obres en una façana, quan no s’instal·la una grua, és un camió de mudances... En fi, que sembla que de mica en mica ens van empe-nyent a buscar alternatives que passin, per exemple, per utilitzar els aparcaments comunals.
Des de la perspectiva del comú, és perfectament comprensible que s’insti els conductors a fer ús d’aquestes zones d’aparcament. Però, a banda del seu desmesurat cost quan es tracta d’estacionaments de llarga durada, tampoc no resulten pràctiques ni còmodes quan es vol fer una aturada curta. La solució que adopten en aquest últim cas molts usuaris és estacionar en zona prohibida (per exemple en llocs de càrrega i descàrrega o en places de minusvàlids) quan no directament sobre la vorera. Per tant, l’únic que està propiciant el comú és un efecte contrari al desitjat: mentre vol suprimir progressivament la presència de vehicles aparcats a la via pública, proliferin les infraccions per cotxes mal estacionats.
D’altra banda, els aparcaments comunals tampoc són ni de bon tros la panacea. En èpoques d’alta afluència turística, o durant els mesos en què el Parc Central està ocupat pel Cirque du Soleil o per la Fira d’Andorra la Vella, el problema es trasllada un altre cop als carrers, amb els col·lapses habituals que tots coneixem.
Ignoro per on passa la solució, però si és cert que la capital té un dèficit de 8.000 places d’aparcament, com revelava un estudi recent, el comú ja pot posar fil a l’agulla per tal de pal·liar la problemàtica. La cònsol Marsol va avançar que incentivaria la construcció d’edificis amb places de pàrquing. És una opció... però no seria més lògic començar per aquí, i un cop solucionada la qüestió fer tots els embelliments i construir totes les illetes que faci falta? Només pregunto. En tot cas, i mentre això no arribi, aparcar a Andorra la Vella continuarà sent una odissea.