Podria Andorra jugar l'Eurocopa?

La UEFA acaba de parir una nova competició de seleccions amb l’objectiu, diuen els seus creadors, d’eliminar els partits amistosos que es jugaven durant les finestres de setembre a novembre, quan no hi havia programats matxs oficials. Coneixent els rectors del futbol europeu, sembla més una mesura per a seguir explotant els jugadors i els clubs que els paguen de manera molt generosa per engreixar les arques de la UEFA, ja que té previst vendre els drets televisius de manera conjunta de la nova competició que portarà el nom de Lliga de les Nacions.

Més enllà de la recerca dels beneficis dineraris, el format de la competició és una bona notícia per a seleccions com l’andor­rana. Si la nova competició s’allarga en els anys, pot ser una via per incrementar el nivell de la tricolor, ja que s’enfrontarà més vegades amb equips que, en termes col·loquials, diríem que estan a la seva lliga. No és el mateix sortir al camp a enfrontar-te contra seleccions com l’alema­nya, la francesa, l’espanyola, la portuguesa, l’anglesa o la italiana, amb la por de rebre una golejada escandalosa, que fer-ho contra equips amb els quals pots competir de tu a tu.

La nova competició de la UEFA ha repartit les 55 seleccions en quatre lligues segons el rànquing europeu. A cada lliga hi ha quatre grups. Els quatre guanyadors de cada grup jugaran entre si una final de quatre i qui venci en serà el campió.

El que és més interessant del format és que hi haurà ascensos i descensos. Els guanyadors de cadascun dels grups (no els de la lliga més potent) pujaran i els últims (no els de la lliga menys potent) baixaran de categoria. La cirereta del pastís és que l’equip que guanyi la final de quatre de la seva lliga tindrà una plaça assegurada a l’Eurocopa. En el cas que ens ocupa, la del 2020.

El sorteig de la competició es va fer ahir i la selecció andorrana estarà al mateix grup que Geòrgia, Letònia i Kazakhstan. D’entrada, semblen seleccions més potents que la tricolor (Andorra es va enfrontar contra els letons en dos partits de classificació per al Mundial que se celebrarà aquest estiu a Rússia i va perdre 0 a 1 i 4 a 0), però mai se sap. És més fàcil guanyar en un grup amb aquests equips que no amb seleccions com Portugal i Suïssa. I qui et diu que si guanyes al grup i arribats a la final de quatre, trobes la recompensa de jugar una competició com l’europeu de seleccions.

A diferència de les competicions de clubs –tothom a qui li agrada el futbol té un equip i, com algú més savi que jo va dir fa temps, en aquesta vida pots canviar de parella, de feina o de religió, però mai canviaràs l’equip del qual et vas fer de petit–, les de seleccions me les miro de manera freda. La raó és senzilla: l’equip nacional del qual seria seguidor encara no pot jugar en l’àmbit internacional i quan ho ha fet, en altres esports, immediatament s’han mogut els fils diplomàtics per evitar-ho.

Això no vol dir que no em miri els mundials o els europeus de futbol. Però ho faig sabent que, més enllà que en un partit que no et va ni et ve sempre et posiciones per un equip per fer-lo més entretingut, el resultat final no em provocarà cap disgust. Potser sí un maldecap si la selecció portuguesa torna guanyar una competició.

Quant a la selecció andorrana, primer per proximitat i després per residència, sempre me l’he mirat amb simpatia. Amb la nova Lliga de les Nacions potser passaré de mirar només el resultat final a enganxar-me a algun partit. I si hi ha títol, a competir al carrer amb els veïns lusitans.