Diplomàcia

Amb la recent visita del diputat portuguès Paulo Pisco al país hem pogut tornar a constatar la magra representació diplomàtica que existeix actualment. Abans d’entrar en debat ens agradaria indicar que en cap cas escrivim aquest article amb l’objectiu de desvaloritzar el treball fet pel consolat honorari aquests últims anys, però vist que la comunitat portuguesa és la segona més important establerta al país, podem entendre l’afirmació “una representació més digna” que citava el senyor Paulo Pisco arran de la seva entrevista al diari BonDia. Pensem que, per la comunitat, seria molt positiu un canvi dintre de l’organisme consular i tornar a establir un consolat general amb unes funcions diplomàtiques actives que puguin millorar les relacions bilaterals entre els dos països i fomentar una millor connexió entre els residents i el seu país d’origen.

En aquest moment els portuguesos que viuen a Andorra es troben un consolat que no pot arribar a cobrir les necessitats de representació que requereixen unes 11.000 persones, amb un sol funcionari. Això fa que qualsevol petit tràmit s’allargui considerablement en el temps. Hi ha situacions en què el resident és obligat a desplaçar-se a Barcelona, ciutat que sí que disposa de servei consular general, per poder trobar cobertes les seves necessitats i peticions.

Això dificulta la integració, alenteix l’actualització de dades, empobreix les relacions amb el país d’origen, la persona acaba per trobar-se descuidada i desorientada... També hem de tenir en compte que l’existència d’una representació diplomàtica més organitzada pot potenciar i millorar les relacions entre països a través d’acords bilaterals. En el cas andorrà, la representació, que ja existia, es va veure suprimida a conseqüència de les retallades impulsades pel govern lusità. Per consegüent, no és que s’hagi de preparar una implantació des de zero. La recuperació del servei consular seria més fàcil i ràpida.

Amb aquesta idea ens vam quedar arran de la visita del diputat Paulo Pisco, la de com millorar les relacions entre els dos països que comparteixen el dia a dia d’aquestes onze mil persones. Com podem millorar la seva vida ciutadana, ja que no és fàcil viure fora de casa. Descobrir quines necessitats tenen, quins neguits, quines problemàtiques i com podem facilitar la seva integració i estada dintre d’aquest petit país. Com ja hem indicat anteriorment no volem minimitzar la feina feta fins ara, però considerem, vista la importància de la comunitat, que és d’urgència un canvi. Aquest pot arribar a ser beneficiós per a les dues parts, aproparia els dos països, fomentaria unes millors relacions, pot permetre una major obertura, noves oportunitats per a futurs acords. Podem obrir una sèrie de portes que actualment estan més tancades o que són més difícils d’obrir. La diplomàcia té aquestes coses, treballa amb aquests objectius, però perquè sigui més efectiva cal que tingui un òrgan que la representi amb totes les eines necessàries pel seu òptim desenvolupament.

Pensem que va ser amb aquest sentiment que va marxar el senyor Paulo Pisco, amb la idea dar­rera del cap que Andorra necessita aquesta diplomàcia, per continuar obrint camins i millorar els que ja existeixen.