Crea, connecta i comparteix respecte

Les falses notícies, la propaganda, el ciberbullying, els virus o les intromissions són riscos als quals estem exposats avui en dia i que no existien uns anys enrere. Les noves tecnologies i la interconnexió digital han comportat alhora noves i sofisticades fórmules de violència i odi.

La dimensió i l’impacte d’aquests fenòmens han fet que la societat en general hagi anat agafant consciència de la transcendència de la seguretat. Les notícies sobre incidents de seguretat afrontats per governs, institucions o empreses han passat de tenir presència puntual i marginal als mitjans a convertir-se en un element important de l’agenda pública.

Però no cal enganyar-se pensant que és un problema dels altres o que els poders públics ja prendran les mesures necessàries per protegir-nos. Una gran part de la seguretat a Internet està a les nostres pròpies mans i les bones pràctiques ens han de permetre garantir les nostres dades.

Coses tan simples i evidents com evitar passwords tan previsibles com 1234, o apuntar-los com a recordatori en un Post-it a la vista de tothom, o no actualitzar l’ordinador quan el sistema ens ho proposa, o tancar l’antivirus perquè ens fa nosa. I d’altres potser menys evidents però igualment intrusives com descar­regar i/o enviar aquell vídeo viral que no podem contenir les ganes de mirar o participar en les cadenes d’spam on només cal fer click en un link. Qui no ha rebut la falsa oferta per Whats­App de Decathlon, Ryanair o Zara la darrera setmana?

Estar alerta o ser conscients dels riscos és el que ens farà viure d’una forma més segura a Internet. El meu fill va ser conscient que el foc crema sense haver-se de cremar, a la xarxa hem de poder ser conscients de les amenaces sense haver de patir un ensurt.

Ens trobem en un món canviant on el ciberespai és un entorn nou, on podem tenir una vida paral·lela i on no som conscients de quines són les conseqüències que té cadascun dels nostres clicks.

De quina manera podem ajudar a fer una Internet que sigui més segura?

Els menors han d’aprendre a ser respectuosos amb els altres i a tenir cura de la seva intimitat. El pares han d’incentivar els fills, tal com fan en altres entorns, i han de ser referents d’un bon ús d’Internet, intentant mantenir un diàleg obert amb ells i acompanyant-los en aquest àmbit.

El sistema educatiu ha de fomentar amb coneixements tecnològics els alumnes / estudiants. A Internet s’ha de ser crític o desconfiat, mirant amb cura que moltes vegades no tot és el que sembla. Tenir capacitat d’encendre aquest llum d’alerta no és tan evident.

Les empreses, tant grans com petites, han de vetllar perquè els seus treballadors siguin conscients d’aquests problemes i més quan, en molts casos, estan gestionant dades que no són seves. En paral·lel, les empreses han de prendre mesures per intentar treure tot el pes de la responsabilitat de la seguretat als seus treballadors, alhora que les mesures de seguretat han de ser el més transparents possibles i provocar el mínim de maldecaps als usuaris.

Els governs, els reguladors, els legisladors i altres institucions han de vetllar per donar un marc d’actuació adaptat a les noves amenaces, sense deixar de banda la transnacionalitat que avui dia és una gran dificultat per a tot aquell que es dedica a gestionar incidents de segu­retat.

El futur de la seguretat és cosa de tots: dels menors, que han d’aprendre a fer-ne un bon ús; dels pares, que han de ser igual de conscients que els fills; de les institucions, proveïdors d’Internet, programadors, docents, empreses del sector TIC i de les que no són TIC.

Tothom té la responsabilitat de marcar la diferència a la xarxa. Prenguem accions positives, siguem respectuosos amb els altres, denunciem els continguts il·legals o inapropiats, no entrem en el joc del mal ús.

En definitiva, com diu el lema del dia d’Internet segur, que se celebra avui, Una internet millor comença per tu.

*David Julián, Enginyer de gestió del risc d’Andorra Telecom