La tribuna
El naixement d'una parròquia
De quan el quart demanà als delegats permanents poder atorgar autonomia política i administrativa al poble d’Escaldes-Engordany
Des de temps immemorials, més ben dit, des de sempre, els ciutadans d’Escaldes-Engordany quan hi havia eleccions s’havien de traslladar al comú d’Andorra la Vella per exercir el seu dret de vot.
Vista aquesta situació un xic anormal, l’honorable quart va sol·licitar als M. I. delegats permanents poder atorgar autonomia política i administrativa al poble d’Escaldes-Engordany.
La nostra súplica fou ben rebuda i el 22 de juny del 1935 la demanda fou acceptada i des d’aleshores els ciutadans d’Escaldes-Engordany van poder elegir els seus representants al si del quart, sense haver de desplaçar-se al comú d’Andorra la Vella.
Alguns anys més tard i a proposta de gran part dels electors d’Escaldes-Engordany, l’honorable quart va convocar una reunió de poble a la mateixa casa de l’honorable quart a la qual assistiren nombrosos ciutadans, els quals argumentaren que aquesta vila havia patit un augment significatiu d’electors, fet que convertia el seu quart en la corporació amb el major nombre d’electors, superant tots els altres comuns del país, tret el comú d’Andorra la Vella.
A resultes d’aquesta reunió, l’honorable quart decidí demanar al molt il·lustre Consell General celebrar una assemblea magna a Casa de la Vall a fi de sondejar l’opinió del poble andorrà sobre la hipotètica creació d’una nova parròquia.
Seguidament foren nomenats com a representants del poble d’Escaldes-Engordany els senyors Josep Baró Puigdemassa (q. e. p. d.) i el senyor Josep Anton Serra Pla.
Consecutivament es va procedir a afectuar una votació amb un resultat majoritàriament negatiu per a la creació d’una nova parròquia.
Malgrat aquest vot majoritàriament negatiu, poc temps després, l’11 de novembre del 1978, els delegats permanents acceptaren la nostra petició i admeteren la creació definitiva de la sèptima parròquia.