L'escàndol d'Oxfam

Fa pocs dies esclatava un escàndol que encara porta cua: les males conductes sexuals d’alguns empleats d’Oxfam a Haití. Males conductes com són l’ús de la prostitució, abusos per coaccions, intimidacions d’homes vers companyes seves de l’ONG. Un dels caps visibles d’aquest cas de corrupció moral ha estat Roland van Hauwermeiren, director d’Oxfam a Haití, per encobridor, el qual segons les investigacions va consentir a un encarregat promoure la prostitució de menors (il·legal a Haití). En ser descoberts els acusats, els seus superiors van deixar-los marxar de l’ONG intentant que l’afer no transcendís i evitar perjudicar el bon nom d’Oxfam.

Aquesta política de l’estruç, d’amagar el cap sota l’ala, de mirar cap a un altre cantó, ja s’ha denunciat en altres estaments, com per exemple en el si de determinats àmbits de l’església catòlica. El mateix Papa Francesc va haver de fer front a casos de denúncies d’abusadors religiosos quan va anar a Xile.

Descobert l’afer, dirigents d’Oxfam intenten ara fer autocrítica i mirar de posar remei a una actitud del tot abominable que està causant moltes baixes de milers de socis escandalitzats. Quan només havia passat una setmana, a Oxfam d’Espa-nya van manifestar que unes 1.200 persones s’havien donat de baixa, d’un total de 193.000 socis.

Oxfam és una confederació internacional formada per 17 organitzacions no governamentals (ONG) que porten a terme labors humanitàries a 90 països. El seu lema és: Treballar amb altres per combatre la pobresa i el sofriment. Busca incrementar la conscienciació i reconeixement públic en favor de la justícia econòmica i social. Treballa per esdevenir una força global que promogui els valors d’una ciutadania global i que l’opinió pública es mobilitzi perquè la igualtat de les persones sigui prioritària.

Tan bon punt es van destapar aquests abusos, s’han extremat les mesures per mirar d’evitar que es puguin tornar a repetir. Abusos que s’han vist agreujats quan s’ha sabut la detenció a Guatemala del seu president internacional, Juan Alberto Fuentes, per presumpta corrupció relacionada amb el càrrec de ministre de Finances que va exercir entre els anys 2008 i 2012.

Aquest cas d’abusos a Oxfam no és ni el primer ni tampoc serà el darrer. És evident que la condició humana té inherent la possibilitat que entre milers de persones hi hagi una minoria –perquè és realment una minoria– la que doni peu que molta gent es plantegi fins a quin punt és útil pagar una quota que hom destina per solucionar problemes dels més desfavorits que pugui ser dilapidada per alguns col·laboradors desaprensius. És comprensible que alguns es donin de baixa. Hi tenen tot el dret si creuen que la seva aportació no arriba als més necessitats.

Però també és cert que és notícia el mal comportament d’uns pocs enfront del bon comportament de la resta. Aquest darrer no genera indignació, ràbia o fins i tot certa morbositat en voler saber quan i com s’han gastat els diners. La correcció, la feina ben feta no genera titulars.

Oxfam és una organització d’abast mundial que va començar modestament l’any 1942 a Anglaterra en plena Segona Guerra Mundial, per enviar aliments a Grècia, país ocupat per les forces de l’Eix (Alemanya i Itàlia) i que sofria un bloqueig naval per les forces aliades (EUA, Gran Bretanya, França). Inicialment es deia Oxfam Internacional.

Acabada la II Guerra Mundial l’any 1945 Oxfam va continuar la seva tasca, si bé a partir d’ara l’objectiu primordial seria ajudar col·lectius vulnerables allà on calgui. La primera delegació d’Oxfam va ser al Canadà l’any 1963, i dos anys després (1965) va abreujar el nom pel d’Oxfam, a seques. Amb més de mig segle a l’esquena és avui una poderosa organització que, com hem dit, és present a 90 països.

Un bagatge així no es pot deixar perdre per uns abusos minoritaris com els que s’han detectat. Cal exigir transparència, treure les pomes podrides del cistell de les bones però seguir endavant. Hi ha molta feina per fer i és evident que cal, com el sol que ens il·lumina, que hi hagi qui se’n cuidi i ajudi els més febles. I Oxfam, com d’altres, com per exemple Metges sense Fronteres, Unicef, Càritas, Aliança per la Solidaritat, Save the Children, Acció contra la Fam, etc., són necessàries.

Solament a Espanya Oxfam Intermón hi treballen 1.400 persones i a més compta amb un exèrcit de voluntaris que sumen 1.700 persones més.

Cal esperar que les mesures que s’han pres per aturar l’hemorràgia siguin les adequades i que Oxfam, i d’altres que es trobin en el mateix tràngol, no malmetin la gran labor humanitària que han i estan portant a terme la gran majoria dels seus membres.