Forat

El pressupost per a Andorra per al 2018 va ser aprovat al Consell General per 15 vots a favor entre els quals no consta el nostre vot. El pressupost per al 2018 és un pressupost sense novetats ni empenta econòmica, però el que és pitjor, és un pressupost deficitari en 25 milions d’euros. (En realitat 50 milions de dèficit, ja que Govern s’ha descuidat les transferències als comuns, l’augment del cost financer i de l’IPC, i a sobre hi suma 11 milions de més d’impost de societats que no recapta).

Partim d’aquest nivell de dèficit i anem a entreveure com anirà creixent cada cop més.

En primer lloc la branca de jubilació, si no es fa res i tot segueix com fins ara, entrarà en fallida d’aquí a 4 anys, el 2022, i evolucionarà de forma negativa progressivament any rere any, augmentant cada cop més el forat econòmic, ja que s’ha de fer front a les pensions de totes aquelles persones que se la mereixen després dels anys, així per exemple l’any 2028, és a dir, d’aquí a 10 anys es preveu un dèficit de la branca de jubilació de la CASS de 100 milions d’euros, l’any 2034 es preveu un forat de 200 milions d’euros, l’any 2038 aquest ja puja a 300 milions d’euros i l’any 2046 el dèficit de les jubilacions ja estarà entorn els 500 milions d’euros anuals. Amb tot això, que és evolutiu, i si partim de la base que cada any faran falta més i més diners, d’on sortiran per pagar totes aquestes pensions?

Evidentment de totes les nostres butxaques, ja sigui via pujada de cotitzacions, ja sigui via més impostos o reduint les pensions de jubilació.

En segon lloc, quin és el cost de l’acostament a Europa? Jo m’ho pregunto i li ho pregunto al Govern i encara n’espero la resposta.

El cabal comunitari a transposar a Andorra de sortida consta de 16.000 directives, reglaments i actes jurídics, i a això hi hem d’afegir que haurem de transposar i incorporar cada any a l’ordenament jurídic del nostre país entorn de 600 / 800 actes jurídics, reglaments i directives. Faig un punt i a part, mentre les directives han de ser recollides per lleis que haurà de votar el Consell General, els reglaments europeus seran d’aplicació immediata en el dret intern de la unió i per tant a casa nostra, i no són ni seran votats pel Consell General. Un nou debat sobre sobirania obert. Ah, i per cert, si no transposes, la Comissió Europea incoa un procediment d’infracció i instrueix un procediment contra el país davant del Tribunal de Justícia de la UE, i l’incompliment de la sentència acaba derivant en multes econòmiques.

Segueixo amb el cost europeu. Què significa de volum de feina i despesa la transposició de 16.000 directives més les 600 o 800 que surten noves cada any? Per tenir una referència, podríem dir que el 2017 al Consell General vam aprovar 32 lleis. Quantes n’hi van fins a 16.000? I fins a 800 més cada any? Fins a quin punt hem de fer créixer els equips de treball del Consell General per assumir tot això? I els de Govern? I quant val la traducció al català de tot això? Govern no respon. Quines seran les repercussions econòmiques i socials? Govern no respon.

Amb un pressupost deficitari amb 450 milions d’euros de despeses que té el Govern avui, on ens trobarem si hi afegim cada any el forat de les pensions de la CASS? I quan hi sumem el cost de la factura europea? Això significa en pocs anys duplicar o triplicar les despeses de l’Estat. Com hi farem front? Les nostres butxaques aguanten el doble o el triple de pressió fiscal? És a dir, estem disposats a pagar el doble o el triple sigui per la via que sigui de cotitzacions, d’impostos directes o d’impostos indirectes? Apuntem en un paperet el que paguem cadascú de nosaltres en total d’impostos, cotitzacions, taxes... podem pagar el doble? I el triple? Ja no és si volem o no volem. És que no podem. (Guardem el paperet, d’aquí a uns anys servirà per veure quant de més pagarem).

Jo vull apostar per fer créixer l’economia perquè creixin les empreses i els autònoms que generen valor i llocs de treball i que per tant, sense pujar la pressió fiscal es pot recaptar més, i això ha d’anar lligat inexorablement d’una reducció de la despesa pública, rebaixar l’endeutament per rebaixar la despesa financera i també prioritzar les inversions estratègiques que són generadores de vida econòmica en un futur que no sigui gaire llunyà.

*Carles Naurdi d’Areny-Plandolit, Conseller general