Estimat Joan

Avui fa exactament un any que vares morir.

Vaig suposar que algú et dedicaria unes ratlles per recordar la teva ditada o algun fet particular de la teva trajectòria, però vaig quedar sorprès en veure que passaven els dies i ningú havia pres aquesta iniciativa.

Avui, en el primer aniversari de la teva desaparició em permeto de fer-ho jo perquè crec injust que no s’hagi valorat la teva trajectòria malgrat les seves prominents connotacions.

Ja durant els anys seixanta havia destacat el teu esforç per assentar i dinamitzar una festa major a la qual amb el teu grup vares donar una projecció i nivell que sense aquesta llavor no seria la d’avui.

Més tard amb el teu mandat com a cònsol d’Andorra la Vella i ja des del teu període com a cònsol menor amb Antoni Puigdellívol es va evidenciar el canvi proposat d’un comandament de caire tradicional a una gestió moderna que posteriorment va ser també adoptada pels altres comuns. Un equip jove i contrastat del qual et vares envoltar ho va aconseguir.

Les estades del Barça, per a l’obtenció de les quals es va construir en un temps rècord l’Estadi Comunal, varen ser també un encert destacat.

L’actuació durant els aiguats del 1982 que varen succeir durant el teu consolat i que vares gestionar amb nota cal remarcar-la.

O també el fet que hagi estat sota el teu mandat que es va acabar la nova casa comuna en reemplaçament de l’antiga, que ja havia quedat obsoleta i que avui, quasi 40 anys més tard, encara segueix essent una eina fonamental que facilita la comesa d’una gestió moderna que amb el temps ha precisat l’ampliació del nou edifici adjunt del Prat de la Creu.

Vares ser un home de país i visionari. La primera versió del Palau de Congressos i el casal de la tercera edat foren realitat per iniciativa teva.

I no diguem de l’Institut d’Estudis Musicals, que amb l’inestimable ajut del Sr. Bartumeu Rebés també es deu a la teva acció. Això va precedir l’ar­ribada de l’ONCA, que sense aquesta base no hauria existit.

També es pot parlar de tasques menys lluïdes però fonamentals que vares resoldre amb eficàcia, com la de les aigües potables de la vila i altres infraestructures bàsiques.

Més tard el teu mandat com a ministre va sobresortir pel seu toc d’innovació, modernitat i eficàcia. Tu vas ser qui va intuir la necessitat de projectar la imatge del país a l’exterior, que Andorra Turisme acompleix ara amb una estructura i recursos apropiats. Per tot això se t’havia considerat com un probable futur cap de Govern, possibilitat que la campanya de denigració exitosament portada a terme per falsos amics que tots coneixem va desbaratar.

Avui em pregunto els motius d’aquest silenci, d’aquesta omissió. Quin error vares cometre per no ser digne d’aquest reconeixement per part dels teus conciutadans?

Potser l’iconoclasme que et qualificava? Un caràcter rebel del qual feies gala? O el peatge pagat per una fi empresarial poc sortosa? Sigui el que sigui, em queda la sensació que Andorra ha estat injusta amb tu.

És per tot això que avui, modestament, em complau aportar aquest tribut i dedicar-te aquestes ratlles que certament mereixes en reconeixement dels teus valors i la generositat demostrada amb tots durant la teva trajectòria.