Col·lisió de drets

L’article 19 de la Constitució del Principat d’Andorra estableix que els treballadors tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials, essent aquest un dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques, i per tant gaudeix d’idèntica protecció que la resta de drets fonamentals, entre els quals es troba el dret a l’educació, establert en l’article 20 CA en els següents termes: “Tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat, tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals.”

Ambdós són drets sobre els quals, juntament amb la resta de drets fonamentals, es constitueix l’actual Estat social i democràtic de Dret, i gaudeixen de la màxima tutela constitucional.

Ara bé, atès que l’exercici del dret establert a l’article 19 de la Constitució pot col·lidir amb la resta de drets de caràcter fonamental de la ciutadania, i compte tingut que les condicions d’exercici de l’esmentat dret no es troben regulades en el nostre ordenament, sembla evident que per mitjà d’una negociació s’ha d’arribar a l’assegurament dels serveis essencials de la comunitat, de manera que no quedi buit de contingut cap dels drets fonamentals en conflicte, concretament i en aquest cas, el dret de vaga i el dret a l’educació, que en tot cas han de gaudir de la mateixa protecció constitucional, per trobar-se ambdós en el mateix capítol de la nostra norma suprema, dedicat als drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques.

Ara bé, deduïda l’anterior premissa, és evident que la constitucionalitat de qualsevol mesura restrictiva de drets fonamentals ha de venir determinada per una estricta observança del principi de proporcionalitat, el judici del qual se superarà si la mesura compleix o supera tres requisits o condicions:

1.- Si la seva aplicació és susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat (judici d’idoneïtat).

2.- Si, observat el supòsit, s’ha deduït que no existeix una altra mesura més moderada per a la consecució del propòsit amb igual eficàcia (judici de necessitat) i, finalment,

3.- Si la mesura o solució donada és ponderada o equilibrada per derivar-se de la seva aplicació més beneficis o avantatges per l’interès general, que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte (judici de proporcionalitat, sensu stricto).

Per tant, el dret de les i els vaguistes s’haurà de limitar, cedir, quan l’exercici de defensa dels seus interessos, per mitjà de la mesura proposada, ocasioni o pugui ocasionar una mal més greu a la comunitat o als titulars del dret a la protecció del servei essencial (en aquest cas als nostres joves destinataris del dret fonamental a l’educació) que la hipotètica manca d’èxit de les reivindicacions o pretensions de les i els vaguistes.

Davant la present convocatòria de vaga, demanaria, fins i tot pregaria, que es prenguessin en consideració les característiques concretes del desenvolupament de la mesura, d’una banda, l’àmbit temporal, per tal de minimitzar el nombre de dies en què els alumnes del nostres país veuran restringit el seu dret fonamental a l’educació i, d’altra banda, l’àmbit d’activitat, compte tinguda la importància que el correcte exercici del dret a l’educació té en el desenvolupament integral dels nostres nens.

En qualsevol cas, la fixació dels serveis essencials davant la present convocatòria de vaga no vulnera el dret fonamental protegit pel article 19 de la Constitució, per tant, a l’hora d’establir els serveis mínims en el sistema educatiu i durant el període de vaga, s’ha de garantir l’essencialitat del dret fonamental a l’educació.