Escriptura lliure

Comences a escriure sense parar, sense tenir una idea determinada. De manera que les paraules surten des de la ment a la llibreta o l’ordinador (en aquest cas l’ordinador). No pots aturar-te, ni pensar en el que escriuràs després; no fer correccions fins després; perquè d’això es tracta: de fer passar el temps i encobrir-lo en les paraules i el missatge que porta amagat.

Cauen les fulles (Vauen les guullles) i quan no te n’adones la primavera treu el cap per la finestra i ve a dir-te que les coses succeeixen així d’aquesta manera sense que puguis inter­rompre ni el so d’un tambor, ni el cant del vent que baixa des de les muntanyes.

La neu comença a diluir-se. Aigua d’abril que aviat anirà al mar. Passa el temps, passen les estacions i a poc a poc el full s’omple de paraules.

No és qüestió d’anar enlloc, ni tan se val de dir quelcom interesant, sols passar el temps com passa la vida, quasi sense adonar-nos, com els fulls d’un diari que volen i s’eleven per sobre del cel blau.

Ja no cau la neu, ja no arriba el crit de l’home que un dia es va perdre en algun racó d’aquestes muntanyes on des de sempre han viscut el éssers misteriosos (ondes de mpe ha viscuts les esses).

Van fugir i ara s’expressen amb la seva olor entre les lletres i ens recorden el que era aquest país, tan sols fa uns quants anys, carrers de sorra i nens bruts pel carrer, però renoi quina alegria, quanta vida que s’esmuny.

Escrius contra el rellotge, contra el temps quan el temps no omple. A tota velocitat sense donar-li temps a la ment de prendre impuls. Escriptura lliure, potser creativa que surt des de dins cap a fora, i que es penja del dia i es repenja a l’ànima que busca pels carrers d’Andor­ra la sortida a la gran vall, a tot allò que es va perdre i que en algun lloc sobreviu. Cops de núvol, cops de pluja que desfan la blancor. Cops de lletra per sobreviure. Cops de ploma al cor.

Trencament.

I, ara, per acabar, dos dies després, corregeixo el que he escrit amb una tècnica en la qual tecleges sense parar l’estona que t’hagis marcat. Hi ha algun tros que quasi no soc capaç d’entendre, doncs a l’escriure m’he equivocat vàries vegades de lletra, i costa desxifrar. He deixat un parell d’exemples entre parèntesi. I al final això és el que queda: unes poques imatges d’un vell, bell país.