L'e-parq

Tota iniciativa d’un comú (i de l’administració central) en benefici dels veïns, dels ciutadans, no pot ser més que benvinguda. Els encampadans ja fa temps que hem tingut experiències en aquest sentit.

Una de recent ha estat l’eficiència en la treta de neu, almenys de les vies principals, en un hivern que ho ha estat de debò, amb noves màquines per actuar també a les voreres, tot i l’obligació dels veïns, i perquè no en tots els trams hi ha portals ni comerços. D’altres d’anteriors van ser les exempcions de taxes o impostos a la gent magna, la bona oferta cultural i de salut / esports als dos centres, el del poble i el del Pas... I així podríem continuar.

La darrera de les ofertes ha estat –sense malbaratament de paper perquè la informació ha estat impresa en un espai suficient, però petit– la targeta e-parq, que dona un cinquanta per cent de descompte en els aparcaments comunals i les zones blaves i verdes.

D’entrada, un gran estalvi, en un país on la manca d’espai per deixar els vehicles privats és un maldecap endèmic, tot i que no estem parlant de la parròquia on el problema és més greu. I tanmateix des de l’administració, amb bona dosi de raó, ja s’estarà veient a venir que trobem algun defecte a la proposició, i és que mai no ens conformem amb res.

Pagar la meitat d’un preu prefixat és, sens dubte, un benefici i un privilegi per agrair, sense reticència. Tanmateix, els habitatges construïts al llarg dels darrers vint anys, o alguns més, disposen de places d’aparcament pròpies. Tret que pugem al Pas, o excepcionalment a alguns racons del nucli urbà central, és lògic, a més de recomanat per saludable, el desplaçament a peu.

I això resta la utilitat principal a un document de vigència limitada al terme de la parròquia de residència. L’avantatge seria molt més gran, total, si servís per al conjunt dels aparcaments del país.

El servei corresponent del comú encampadà confirma que, efectivament, l’abast de l’e-parq es limita a aquest espai… ara per ara. Perquè han començat converses amb la corporació d’Escaldes-Engordany, que ja ha habilitat un producte homòleg, per arribar a un conveni de reconeixement mutu de les targetes, amb els diferencials que es pactin.

En plena etapa de racionalització de les administracions –vuit de diferents per a poc més de 70.000 persones, mai no és sobrer recordar-ho–, de reunions de cònsols per apropar-se a la homogeneïtzació, estaria bé que iniciatives com aquestes en favor de la ciutadania s’estenguessin del Runer al Baladrà, sense excepcions.

És ben cert que la concentració de vehicles a la conurbació central de la capital i Escaldes provoca una política lògica per afavorir la rotació dels cotxes en els escassos espais d’estacionament, més enllà de la batalla encara lluny de guanyar del transport públic. Però és a Escaldes, tret d’Encamp, on ja s’ha aplicat aquesta iniciativa. I que d’altres comuns ja ofereixen reduccions de tarifes als aparcaments propis.

I també que, en tot cas, hi ha problemes molt més transcendents per al conjunt de la societat, i per a les persones més desfavorides específicament, que la reducció de tarifes d’aparcament.

Posats a demanar i a fer, però, en aquesta matèria d’atenció i avantatges per a la població sempre cal aspirar als màxims, tot i la consciència de les limitacions que imposen les normes d’interès general i els recursos disponibles.