Tancament de pistes

La setmana passada vaig esquiar tres dies, de dilluns a dimecres. Dilluns la neu estava fenomenal, dimarts a Pal havia plogut i tot i l’abundància de neu les condicions de les pistes no eren les millors. En canvi, dimecres, a Arcalís, en un dia d’aquells de blau intens que es viuen en aquest país, la neu tornava a estar bé, sobretot a la part alta de l’estació. Un plaer en tots els sentits.

Crec que feia molts anys que no vivíem una temporada amb tanta neu. La veritat és que dona gust esquiar per Setmana Santa amb aquestes condicions i veure no sols les pistes, sinó tot l’entorn nevat.

Tot i així, el 8 d’abril tanquen les estacions d’Andorra, amb l’excepció d’Arcalís, que romandrà obert fins al 30 del mateix mes.

Si fem una comparativa amb les estacions catalanes, franceses i espanyoles, les dates de tancament varien una mica. Font Romeu i Saint Lary van plegar el dia 2. Baqueira i la Molina també tanquen el 8 d’abril; en canvi, la Masella aguanta fins al primer de maig. Panticosa i Candanchú també pleguen el 8 d’abril, i curiosament, l’estació situada mes al sud, la de Sierra Nevada, aguanta fins al 8 de maig.

Al Alps, les dates varien entre el 28 d’abril de Les 2 Alpes i el 8 de maig de les 3 Vallées.

I, finalment, ens queda la possibilitat d’esquiar a l’estiu a les glaceres de Tignes i Zermatt.

És evident que enguany de neu n’hi ha molta, però que no surt a compte mantenir les instal·lacions obertes. Els números són els números i com a qualsevol negoci es pot entendre la decisió.

Fa uns anys, les estacions aguantaven sempre fins al primer de maig, que és quan es donava per acabada la temporada. Ara la decisió s’escurça pràcticament un mes.

S’entén. També és veritat que la gent té ganes de platja i de calor. Sols queden els esquiadors que no es rendeixen, aquells que no donen un dia per perdut i que si poden baixen una pala nevada per Sant Joan. Així que està bé que durant aquest mes qui tingui el cuc de l’esquí pugui almenys pujar a Arcalís.

Potser, inclús aquest tancament, en anys en els quals hi ha tanta neu, es podria allargar un parell més de setmanes. Si mirem enrere ens trobarem Setmanes Santes en què esquiar era una veritables odissea, sols amb el blanc de les pistes i les muntanyes pelades. Ara en canvi el paisatge és una preciositat.

En qualsevol cas estaria bé mantenir encara que fos una sola pista, mentre durés, com a transició entre els esports d’hivern i les activitats d’estiu. Arcalís ofereix les condicions idònies per provar-ho.