Sentències adverses

Els darrers dies i setmanes hem conegut diverses resolucions dels estaments judicials que han deixat en evidència actes directes i un d’indirecte, del Govern. El Constitucional, finalment, ha considerat contrari a la llei de lleis la de transferències als comuns, ja que no la fa part de les competències. És cert que en aquest cas, l’assenyalat directament és el Consell General, però això no treu que el text, el projecte, va ser aprovat i presentat per l’executiu.

Els altres dos han afectat directament actes del gabinet Martí, en l’àmbit del Tribunal Superior. Per molt que no hagi acceptat la quantitat reclamada pel denunciant, el cert és que ha condemnat a indemnitzar Heliand amb 146.882 euros pel fracàs del projecte de construir l’heliport al Patapou. No cal dir que en la situació econòmica present qualsevol obligació de pagament afegida, per petita –relativament– que sigui, és un pal.

Això de l’heliport, d’altra banda, és quelcom que sembla sotmès a un malefici de les antigues bruixes, de localització en localització frustrades per oposicions de part de la societat. I en això que el nou president de la Cambra de Comerç recupera la proposta de construir quelcom més complex i agosarat: un aeroport fronteres endins. Aquestes, però, són altres històries, o altres aspectes d’una mateixa història.

El tercer acte judicial contrari a un acte del Govern, també per part de la mateixa màxima instància ordinària del sistema és l’anul·lació del concurs convocat per a l’adjudicació de les línies internes d’autobusos. I això, per un triple motiu: per falta d’igualtat d’oportunitats entre els aspirants, en distingir entre les companyies ja actives actualment i les que poguessin entrar com a noves; per no fixar unes tarifes, el que crea incertesa, amb esment concret dels beneficis per a les targetes Blava i Magna, per a preocupació afegida dels beneficiaris –una vegada més intranquils el pensionistes– i, finalment, per l’obligatorietat de les empreses que resultessin escollides de prendre la forma de societats anònimes.

Això del transport públic, en unes dates que es veu seriosament afectat per la coincidència d’obres a la capital i Escaldes, sembla quelcom tan maleït com l’heliport pel que fa a l’objectiu, amb múltiples beneficis, de la millora del trànsit al medi ambient, d’afavorir-ne l’ús, fent-lo atractiu per a la ciutadania, en detriment del vehicle privat.

No són bones notícies per a un govern amb el mateix cap al llarg de dues legislatures, ni per als departaments afectats i els titulars corresponents, algun ja substituït. Semblaria que es confirma cada vegada més que s’esgota el segon termini, que no haurà de trigar gaire més la convocatòria de noves eleccions generals. I cal afegir encara dues conclusions, aquestes positives per al conjunt de la societat: la tendència general a fallar en favor de les compensacions a empreses privades i, encara més, a treballadors que recorren, especialment en els casos d’acomiadaments.

L’altra és que, mentre es discuteix en altres indrets sobre la fi de la separació entre els poders polítics clàssics (l’espanyol Alfonso Guerra va arribar a dir metafòricament que Montesquieu havia mort), aquí la independència judicial envers dels altres dos poders sembla que es demostra dia a dia, o setmana a setmana.