Ens ha deixat Stephen Hawking

El 14 de març passat moria, als 76 anys, Stephen Hawking, astrofísic britànic nat a Oxford el 8 de gener del 1942, considerat el físic teòric més brillant des d’Albert Einstein (1879-1955), i a més, un gran divulgador de la ciència malgrat les seves limitacions físiques provocades per una esclerosi lateral amiotròfia (ELA), als 21 anys.

Els seus pares residien a Londres, però a causa del bombardeig sobre la capital britànica durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van decidir traslladar-se a Oxford. I quan Stephen Hawking tenia vuit anys es van mudar a Saint Albans, a aproximadament uns trenta quilòmetres de Londres. Als onze anys va anar a escola i posteriorment al col·legi major universitari d’Oxford. El seu pare es decantava perquè estudiés Medicina, però ell volia estudiar Matemàtiques, i com que això allí no era possible va optar per la Física. Posteriorment va ingressar a la Universitat de Cambridge per investigar Cosmologia.

L’any 1985, quan en tenia 43, es va haver de sotmetre a una traqueotomia i des de llavors va haver d’utilitzar un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment va anar perdent l’ús de braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent-hi la força del coll, i la seva mobilitat era pràcticament nul·la. S’havia de moure en una cadira de rodes, la qual estava controlada per un ordinador que Hawking dirigia amb lleus moviments de cap i ulls.

Stephen Hawking es va casar dues vegades. La primera amb Jane Wilde, amb qui va tenir tres fills: Robert (1967), Lucy (1970) i Tim (1979). I la segona va ser Elaine Mason.

Hawking va dedicar gran part de la seva vida a la recerca sobre forats negres i l’inici de l’Univers. Segons els experts la seva aportació en aquests dos camps ha estat fer confluir la relativitat general d’Einstein (Teoria de la gravitació que generalitza la teoria newtoniana) amb la física quàntica. La primera és la teoria del més gran, la que descriu l’Univers en expansió. La segona és la del més petit, en concret, dels àtoms, molècules i nuclis atòmics. Va mostrar, juntament amb Roger Penrose, que la teoria general de la relativitat d’Einstein implica que l’espai i el temps han de tenir un principi en el Big Bang i un final dins dels forats negres.

La cosmologia porta inherent preguntar-se per temes metafísics, com per exemple l’existència de Déu, o també per l’existència de l’Univers. Ell va respondre “no dic que Déu no existeixi. Déu és el nom que la gent li dona a la raó perquè som aquí. Però crec que aquesta raó són les lleis de la física i no algú amb qui podem tenir una relació personal”.

Stephen Hawking tenia dotze doctorats honorífics i va publicar diversos llibres, entre els quals destaca el titulat Breu història del temps (1988), que es va convertir en un èxit de vendes, amb més de deu milions d’exemplars venuts en vint anys i traduït a trenta-cinc idiomes. Aquest llibre explica conceptes de la cosmologia com són el Big Bang, els forats negres i els cons de llum a lectors no experts.

També ens ha deixat frases que fan pensar. N’he seleccionat un petit grapat:

“Només som una raça avançada de primats en un planeta menor d’una estrella ordinària. Però podem entendre l’Univers.”

“Fins i tot la gent que afirma que no podem fer res per canviar el nostre destí, mira abans de travessar el carrer.”

“Actualment encara ens esforcem per saber per què estem aquí i d’on venim realment.”

Però de totes elles n’hi ha una que, si em permeteu, la posaria en primer lloc. És aquella que diu: “Recorda que has de mirar vers les estrelles i no cap avall als teus peus.”

Frase que fa pensar que realment anem pel món mirant a terra (ara al mòbil) i com a màxim a l’altura dels nostres ulls, i no mirem cap amun, no ja a les estrelles, sinó als edificis, a les muntanyes i evidentment cap al cel, especialment a les nits estelades. No som gaire conscients de la insignificança com a éssers humans que som i fins i tot la Terra on vivim tota la humanitat, dins de l’Univers. Aquest Univers que a ell el va fascinar. Els milers d’estrelles que cada dia ens mostren, rutilants, la seva presència ens passen massa sovint desapercebudes.

Stephen Howking va morir el 14 de març passat coincidint amb el Dia Pi i amb el mateix dia en què Albert Einstein va néixer, ara fa 139 anys. Ja és casualitat.